La gent
Personalitats

Fill de Calvó i de Beatriu, neix al Mas de Porpres, més conegut com Mas Calvó, finca que pertany al terme municipal de Reus i eclesiàsticament a la parròquia de Vila-seca.

Cursa la carrera jurídica, que exerceix fins als 35 anys, quan després de patir una greu malaltia decideix ingressar com a monjo al monestir cistercenc de Santes Creus, l'any 1214.

Després de cinc anys al monestir, és nomenat prior, i el 22 de maig de 1225 és proclamat abat de Santes Creus. Al monestir es plasmen les seves grans obres, com ara la fundació de l'Hospital de Sant Pere dels Pobres.

Va ser canonge i vicari general de la Catedral de Tarragona.

Els canonges de la seu de Vic el van escollir per unanimitat bisbe de Vic, l'any 1233, càrrec que va ocupar fins a la seva mort l'any 1243.

Es té constància que fou conseller del rei Jaume I, el Conqueridor, i que va ajudar en la conquesta de València (1238).

Després de la seva mort va ser objecte de culte per part del poble, i finalment, l'any 1723 fou canonitzat.

Molts anys després se li va fer un altar al Santuari de Misericòrdia de Reus i al segle XIX fou declarat fill il·lustre de la ciutat, on també té una avinguda dedicada que es creà als anys vuitanta. Les seves relíquies són a la Prioral de Sant Pere de Reus encara que el cos és a Vic.

Els habitants de Vila-seca tenen molta devoció a aquest sant i per això cada 25 d'octubre, o el diumenge següent, celebren la Festa de Sant Bernat Calvó amb un romiatge en honor seu a Mas Calvó. L'any 1980 es va celebrar el VIIIè centenari del seu naixement amb un ampli programa d'actes.

VIIIè centenari del naixement (1980)

• Programa d'actes.
• Recull de premsa.

Documentació cedida per Joan Clavé Morell

Bibliografia

• FARRIOL i CLAVÉ, Ramon. XXè aniversari de la Secció de Lletres: vila-secans il·lustres. Agrupació Cultural de Vila-seca, Secció de Lletres, 1993. 34 p. ; 22 cm. (Recerca. Agrupació Cultural de Vila-seca, Secció de Lletres ; 4).
• FORT i COGUL, Eufemià. Relacions de Sant Bernat Calbó, com a Abat de Santes Creus, amb Vilafranca del Penedès i la seva comarca. Museu de Vilafranca, 1975. 41 p. ; 22 cm.
• FORT i COGUL, Eufemià. Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic. Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, 1979. 381 p., [20] f. de làm. ; 24 cm. (Monografies de Vila-seca ; 7).
• JUNYENT, Eduard. Diplomatari de Sant Bernat Calvó, abat de Santes Creus i bisbe de Vich. Asociación de Estudios Reusenses, 1956. LIII, 196 p., [8] p. de làm. ; 25 cm. (Rosa de Reus ; 14).
• MORELL i TORRADEMÈ, Josep / VAQUER i FERRANDO, Pineda. Vila-seca. Cossetània, 2001. (La Creu de terme ; 11).
• NOGUERA i SALA, Bernat C. Vida de Sant Bernat Calvó. Barcelona: Foment de Pietat Catalana, 1921 31 p.
• PUJALS, Joan M. Sant Bernat Calbó i el seu temps. Abadia de Montserrat, 1980. 141 p. ; 20 cm. (La Xarxa).
• SEGURA i ROVIRA, Ma. Teresa. Mas Calbó, la casa on va néixer un Sant. A: Diari de Tarragona, 29 de juny de 1990.
• SERRA VILARÓ, Joan. La família de San Bernardo Calvó en Tarragona. Diputación Provincial de Tarragona, 1955. 49 p. ; 25 cm. (Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV ; 7).

Enllaços

• Programes i recull de premsa del tradicional romiatge a Mas Calvó.
• Viquipèdia