Ortofotomapa de Vila-seca (1983)
Castell de Vila-seca El seu origen es remunta al segle XII. La torre de l'homenatge del castell és l'edificació més antiga de l'actual castell. Aquesta torre de planta quadrangular disposa d'un perímetre interior de 5,10 x 4,25 m. i els seus murs exteriors, construïts amb grans carreus, tenen un gruix de gairebé dos metres. Tant per les seves característiques com per la seva estructura, alguns historiadors atribueixen els seus orígens al període romà. Durant el seu pas per diferents propietaris, l'edifici va patir reformes i modificacions que van donar com a resultat un castell d'aspecte neomedieval, amb àmplies finestres a la planta noble i terrat amb matacà i merlets, així com balcons sortint a la torre angular. La torre primitiva va quedar unida a la casa mitjançant un pas elevat. Revestit per la part exterior, el primer pis va ser convertit en un saló amb mirador neogòtic, mentre que la planta baixa es va conservar intacta. L'acabament superior va enlairar ostensiblement l'alçada original. Aquesta meritòria restauració i reconstrucció permet contemplar actualment un conjunt arquitectònic que conserva els seus elements i trets més valuosos. Destacat Àudio de la conferència "El Senyoriu del Castell de Solcina del segle XII fins a l'actualitat" pronunciada pel Sr. Ramon Farriol i Clavé el 8 d'octubre de l'any 1999 a la Biblioteca de Vila-seca Vídeo Bibliografia ALMERICH i SELLARÈS, Lluís. Els castells de Catalunya: nomenclàtor històric, toponímic per comarques. Barcelona : Millà, 1984. P. 160. ISBN 84-7304-111-9. ALOGUÍN i PALLACH, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona. Tarragona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona: JTFM Associats, 1998. Pp. 122-124. ISBN 84-7320-071-3. CATALÀ i ROCA, Pere (ed.). Els castells catalans: Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau, 1990. Pp. 111-119. ISBN 84-232-0292-5. FARRIOL i CLAVÉ, Ramon. Senyoria del castell de Vila-seca de Solcina. Pont de Fusta : Revista de Vila-seca i de Salou, 2000, núm. 239, p. 12-13. FARRIOL i CLAVÉ, Ramon. La senyoria del Castell de Vila-seca. Vila-seca, 1999. [Text manuscrit]. LIAÑO MARTÍNEZ, Emma. Vila-seca i Salou: el seu passat monumental. Vila-seca-Salou: Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, DL 1984. (Monografies de Vila-seca i Salou ; 9). ISBN 84-398-1764-9.
Mapa planimètric de Vila-seca (1914)
Mapa topogràfic de Vila-seca (1914)
Façana del Castell de Vila-seca
Interior de l'església de Vila-seca
Vila-seca per a infants Anton Clavé, Salvador / Faro Lalanne, Andreu (il·lustracions) Història de Vila-seca Vila-seca: l'Ajuntament, 1991. 23 p. : il. ; 31 cm. Narració il·lustrada sobre la història de Vila-seca des dels orígens fins a finals dels anys 80. L’explicació dels fets històrics està il·lustrada amb vinyetes en clau d’humor a càrrec del dibuixant i ninotaire vila-secà Andreu Faro. Inclou Bibliografia. A partir de 10 anys. Associació Medieval de Bagà / Traserra, David (il·lustracions) El rescat de les cent donzelles Berga: Valldan Disc, 2006. 15 p. : il. col. ; 14 cm. Presentació de la Llegenda del rescat en vinyetes. Edició de l’Associació Medieval de Bagà que forma part d’un joc de pistes que es completa amb una sèrie de cromos. Un format atractiu i fàcil de llegir per als més joves. CEIP Mestral. Alumnes de 6è El celler de Vila-seca [cd-rom] Vila-seca: [s.n.], 2002. 1 cd-rom. Treball realitzat pels alumnes de 6è del CEIP Mestral i editat en CD-ROM sobre l’edifici del Celler modernista dissenyat per l’arquitecte Pere Domènech i Roura. Inclou també una referència a d’altres edificis modernistes del municipi. Costa, Fina / Bayés, Pilarín (il·lustracions) Pequeña historia de Tárraco Barcelona : Mediterrània, 2004. Pequeñas historias ; 155 [16] p. : il. ; 28 cm. August, primer emperador romà i benefactor de Tàrraco dialoga amb Magí, un jove tarragoní de 12 anys. Ambdós fan un recorregut pels principals indrets i tradicions de l’antiga Tàrraco. Amb un llenguatge senzill i moltes il·lustracions s’explica la història de la Tarragona romana. A partir de 9 anys. Costa, Fina / Bayés, Pilarín (il·lustracions) Petita història de la Tarragona contemporània Barcelona : Mediterrània, 2007. Petites històries ; 228 [16] p. : il., col. ; 27 cm. En Magí recorre amb la família diversos indrets de la ciutat moderna per la Festa Major de Santa Tecla. L’itinerari li descobrirà els esdeveniments i els llocs que han marcat la ciutat els darrers dos segles. A partir de 9 anys. Costa, Fina / Bayés, Pilarín (il·lustracions) Petita història de la Tarragona moderna Barcelona : Mediterrània, 2006. Petites històries ; 194 [8] p. : il., col. ; 27 cm. En Minguet, un fantasma de la Casa Castellarnau, serà l’amfitrió que explicarà a en Magí i els seus amics la vida, els costums i la història de la ciutat de Tarragona des del segle XVI fins al XVIII. A partir de 9 anys. Costa, Fina / Bayés, Pilarín (il·lustracions) Petita història de Tarragona medieval Barcelona : Mediterrània, 2003. Petites històries ; 164 [16] p. : il. col. ; 27 cm. L’oncle Andreu explica al seu nebot Magí i als amics de la colla el passat medieval de la ciutat. Els infants, en el paper del cavaller Robert Bordet, la seva esposa Laia i la comtessa Sibila, recorren els principals indrets de la ciutat medieval: les Torres d’Arandes, la Catedral, les capelles de Santa Tecla i de Sant Pau, el Palau del Cambrer... A partir de 9 anys. Itinerari històric per Vila-seca: cicle superior de primària Vila-seca: l'Ajuntament, 2002. 25 p. : il. ; 30 cm. Quadern de treball adreçat al cicle superior d’educació primària per conèixer la història de Vila-seca. Es tracta d’un itinerari en fitxes per diferents indrets de la vila: la Plaça de Voltes, el carrer Verge de la Pineda, el Celler, el Castell, les Torres, el Portal de Sant Antoni... Inclou també una síntesi breu d’història del municipi. Margarit i Torres, Meritxell / Bayés, Pilarín (il·lustracions) Petita història de Jaume I el Conqueridor Barcelona : Mediterrània, 2008. Petites històries ; 247 [16] p. : il. col. ; 27 cm. Un text senzill i entenedor per conèixer la vida i les principals gestes del Rei Jaume I el Conqueridor. Amb dibuixos de la coneguda il·lustradora Pilarín Bayés. A partir de 9 anys. Pujals, Joan Maria / Ferran i Pagès, Ramon (il·lustracions) Sant Bernat Calbó i el seu temps Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980. Col·lecció "La xarxa" 141 p. : il. ; 20 cm. Roig César, Roger / Català Contreras, Enric (il·lustracions) La Tarragona romana Valls : Cossetània, 2000. Col·lecció "Els amics del zum-zum" [26] p. : il. col. ; 23 cm. Conte il·lustrat sobre la vida en l’època romana a Tarragona. El Pol i la Clara van d’excursió a Tarragona i coneixen en Titus Romanus un personatge que els descobrirà els llocs i les tradicions dels romans a les nostres terres. Conté un breu vocabulari i recomanacions d’activitats per fer a classe. A partir de 8 anys. Romera Colomé, Marta / Canals, Mercè (il·lustracions) El drac i el cavaller desmemoriat Barcelona : Abadia de Montserrat, 2010 Pou de llegendes ; 1 46 p. : il. col. ; 19 cm. Un avi explica als seus néts dues llegendes, una d’elles la de Galzeran de Pinós i el Rescat de les Cent donzelles. Contada com una antiga cançó de gesta, en la veu d'un trobador. Inclou un joc de pistes dels llocs on transcorre la llegenda. A partir de 8 anys. Sarrà, Fàtima / Aymamí, Anna L’entorn natural de Vila-seca Vila-seca: Ajuntament de Vila-seca, [2006?] 70 p. [1] f. pleg. : il., map. ; 21 cm. Quadern escolar adreçat als alumnes de cicle superior de primària amb diversos recorreguts per conèixer l’entorn natural de Vila-seca. Cada itinerari conté una fitxa amb un qüestionari per avaluar per explicar els coneixements adquirits en cada sortida. El quadern va acompanyat d’un manual per al professor. Tortosa i Giménez, Jordi / Benito, Rosa (il·lustracions) El secret de les set claus Tarragona: Consell Comarcal del Tarragonès, 1995. Col·lecció "Les aventures de l'avi Maranya". 40 p. : il. 21 cm. Narració d’intriga al voltant d’un vell pescador del Serrallo a qui l’atzar porta a desvetllar el misteri d’un vaixell enfonsat a la costa de la comarca. Les pistes per trobar el tresor d’aquest vaixell el portaran a fer un recorregut pels principals monuments de la comarca: El pont del Diable, l’Arc de Berà, la Torre dels Escipions, el Mèdol, la vil·la romana dels Munts i Centcelles. Inclou un vocabulari. A partir de 10 anys. Vergés, Oriol / Barnés, Albert / Malet, Gerard El rei del mar: Jaume I i la Mediterrània Barcelona: Ara Llibres, 2008 La història de Catalunya en contes ; 5 46 p. : il. col. ; 25 cm. Conte il·lustrat sobre la vida del rei Jaume I el Conqueridor acompanyat d’un joc de preguntes i un breu resum d’història de l’època. A partir de 8 anys.
Ball de Diables de Vila-seca El Ball de Diables de Vila-seca és una entitat de cultura popular, recuperada l’any 1989 per un grup de joves vila-secanes i vila-secans, malgrat que es té constància de les seves actuacions des de mitjan s.XIX fins al primer terç del s.XX. Es tracta d’un ball de diables, manifestació folklòrica de la cultura popular catalana, que representa la lluita entre el bé -encapçalat per la figura de l’Arcàngel Sant Miquel- i el mal -encapçalat per la figura de Llucifer i la seva mà dreta, la Diablessa-. Les seves principals actuacions a la localitat vila-secana giren a l’entorn de les seves festes majors: la d’hivern, en honor a Sant Antoni Abat (17 de gener) i la d’estiu, en honor a la Invenció del Cos de Sant Esteve (3 d’agost); i es tracta, fonamentalment, de correfocs o cercaviles de foc, i de la representació del seu ball parlat. Orígens i influències El ball de diables de Vila-seca és un ball típic de la cultura popular catalana. La seva base és una representació entre la lluita de les forces del bé, representades per l’àngel, i les forces del mal, representades pels diables. Malgrat que Joan Amades situava en el seu Costumari Català la primera referència de representació de lluita entre àngels i diables en el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó (any 1150), a hores d’ara sembla improbable que això fos així i no ha aparegut cap document que ho certifiqui. El que sí sabem del cert és que, posteriorment i durant els segles XV i XVI, en diverses processons de Corpus de Catalunya hi apareixen representacions de les lluites entre els Àngels i els Diables. En algunes representacions els diables van acompanyats d’algun Drac i l’Arcàngel Sant Miquel és l’encarregat d’aniquilar el drac i els diables. Un exemple clar n’és la referència que el Llibre de les Solemnitats de Barcelona fa de la participació dels diables, encapçalats per Llucifer, a la processó de Corpus de Barcelona, l’any 1424, si bé sabem que anteriorment ja hi apareixien. I no només de Barcelona: un altre exemple clar en són les Ordinacions del Corpus de Cervera, on tenim referències de la participació dels diables a les processons de 1426, 1423, 1418 i, la més antiga de totes; a la processó de 1411, on s’indica que per encapçalar-la “vagen Lucifer e los diables“. A Vila-seca existeixen referències prèvies a l’aparició de l’actual Ball de Diables de mitjan i finals del segle XIX. Es té constància que aleshores es realitzaven actuacions de Diables al municipi, que malgrat no quedar emmarcades dins l’activitat d’una entitat com l’entenem avui en dia, molt probablement eren fetes per part de gent del nostre municipi, suposició que fem a raó que, al Camp de Tarragona, el model predominant de ball de diables era el de participació individual. Un exemple n’és la cita del Diari de Tarragona en la seva publicació de 31 de juliol de 1880, que en el seu relat sobre les Festes de Sant Esteve d’aquell any deia “Se agregará a la comitiva una numerosa comparsa de diables que dispararán fuegos artificiales durante este acto.” Un altre bon exemple és aquesta narració escrita originalment per Francesc Pelai Briz a La Roja l’any 1876 i que recollia la revista l’Avenç en aquest article (IV) de l’any 1889 (l’any de traspàs de l’autor). Es referiria a la Festivitat de Sant Esteve a Vila-seca de l’any 1866: “Ara fará uns deu anys trobantnos a Tarragona jo y mon amich Remí, anarem a festa major al poble de Vila-seca. No hi anavam per veure cap monument, ni a cercarhi cap tradició, ni tampoc perquè fos ell espill d’alguna especialitat ja en llenguatge, ja en trajo, res d’això s’hi troba; però sí’ns duya l’afany de presenciar una d’aqueixas pantomimas populars qu’allí s’ conservan ab tota la grotresca naturalitat dels primers temps en que foren inventadas. Nos havian parlat del ball de la Rosaura y del d’en Serrallonga y nosaltras volíam veure aquells personatges coberts d’antiquelas y casacas de tot tall y de tot temps. Volíam contemplar d’aprop aquells diables de las petadoras carretillas y cuas desvergonyidas […]”. Pelai Briz, a La Roja, 1876 Altres exemples de referències històriques són els que es troben en els llibres d’actes de Ple de l’Ajuntament de Vila-seca, presents a l’Arxiu Històric Sir Esteve Morell i Scott de Vila-seca. Dos exemples on se cita el Ball de Diables són: “Habiéndose acercado al senyor Alcalde algunos individuos indicando el deseo de que la Corporación consigne algo de su presupuesto para subvenir a los festejos que con tal motivo debiera tal vez celebrarse, después de un detenido debate en el que los pareceres de los Sres. Concejales estuvieron discordes, se acordó en votación nominal invertir de los fondos municipales la cantidad de ochenta pesestas para las “torres” vulgo “Castells” y otra igual suma para los gastos que originen los fuegos artificiales conocidos por “Ball de Diables”. Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament de Vila-seca , 14 de juliol de 1881 “Habiéndose manifestado por el señor Presidente que los aficionados a torres o castells, lo mismo que los jóvenes que organizan los bailes de D.Jacinto y el vulgarmente conocido por de Diables, se le habían acercado pidiendo algún donativo para contribuir a que tengan alguna animación los festejos que tratan de celebrar en los próximos días tres y cuatro de agosto inmediato […]“. Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament de Vila-seca , 26 de juliol de 1883 Aquestes referències i d’altres, proven la presència de ball de diables en les festes majors de l’època vuitcentista a Vila-seca. Aleshores, aquest ball de diables era, amb tota probabilitat, del model històric conegut com a Camp de Tarragona o de Participació Individual, que s’ha preservat fins a dia d’avui en molt pocs municipis, com ara Reus o Alforja. Aquest model no és el model actual del Ball de Diables de Vila-seca, i es tracta d’un model on la participació dels diables és a títol individual. No existeix una estructura teatral ni militar (no hi ha presència de Llucifer i Diablessa) i els vestits i les carretilles són propietat -o lloguer- de cada participant del ball. En canvi, actualment i des de la seva refundació, el Ball de Diables de Vila-seca segueix el model històric penedesenc o militar, en què tots els diables vesteixen d’una mateixa forma, com si d’un exèrcit es tractés, i estan jeràrquicament per sota de Llucifer -que vesteix capa i barret de copa- i la Diablessa -que vesteix faldilla i pamela-. En el model històric penedesenc, es representa el ball parlat (a Vila-seca, Ball de Sant Miquel i Diables) on els diables són vençuts a mans de l’Arcàngel Sant Miquel, després de representar una obra amb part litúrgica -repetida any rere any- i part satírica -versots-. Aquesta diferència entre models històrics és, segurament, la causa que avui dia no conservem un llegat millor d’aquelles actuacions de l’època vuitcentista, ja que el model Camp de Tarragona dificultava la consolidació en el temps d’aquesta tradició centenària. Recuperació, model i personatges principals El 22 de març de 1989 es signa l’Acta Fundacional de l’actual entitat. Hi consten com a fundadors Carles Rovira Sancho, Bernadette Farriol Roigés, Jordi Gómez Blanch, Robert Redón Pérez i Rosa M. González López. En primer lloc, s’elabora la primera edició dels vestits del Ball. Es tracta, aleshores, de vestits de roba de sac d’avellanes, tintats en vermell i amb motius pintats en negre (diables). Aquests vestits protegien poc de les espurnes i es van usar des del bateig (el dia 6 d’agost, per part del Ball de Diables de Tarragona) i fins la celebració del 5è aniversari, l’any 1994, quan s’estrenà la segona edició dels vestits, ja de roba de cotó pintada. Des de la seva refundació, el Ball de Diables de Vila-seca segueix un dels dos models històrics i tradicionals de balls de diables, que defugen les representacions dutes a terme per colles de diables o dimonis, grups de foc o grups d’animació amb foc que, avui en dia, són majoritaris en les festes populars dels Països Catalans. En el cas de Vila-seca, el model de ball de diables és, des de 1989, el model militar o penedesenc. Les principals característiques d’aquest model de ball de diables són: Tots els diables vesteixen igual en estructura militar Existeixen figures principals i rangs: Llucifer, Diablessa, diables Es representa ball parlat i existeix la figura de l’àngel Els vestits són de roba de lli o de sac Els vestits són amb motius pintats, no cosits Els tabalers també són diables i vesteixen igual Els tabals que s’usen són tradicionals i artesans Les carretilles i els vestits són propietat del Ball El nombre de diables que cremen és fix S’usa calçat tradicional: espardenyes És per això que l’any 1990 el BDV incorporen el Ceptre de Llucifer i l’any 1994 el Ceptre de la Diablessa, tots dos obra de l’escultor vila-secà Antoni Mas Castelltort. Quan parlem de Balls de Diables, ens referim a ceptres com a aquells elements que usen Llucifer i la Diablessa per a cremar. A diferència de les maces, els ceptres són elements grans, que normalment disposen de diverses varilles a diferents alçades per a poder-hi carregar pirotècnia; i que representen figures associades al mal, al pecat o a la temptació. En el cas de Vila-seca, tots dos són íntegrament d’acer. El Ceptre de Llucifer representa un drac de tres caps amb unes amples ales d’on en surten sis varetes per a posar-hi pirotècnia. El drac és un animal mitològic molt present en la cultura popular catalana i en les representacions del mal presents en les processons religioses de la història de Catalunya. S’associa la seva imatge a la lluita contra els déus i contra el Sol des de fa mil·lenis, però en l’art cristià medieval representa la figura del pecat. Pel que fa al Ceptre de la Diablessa, representa una serp (imatge de la temptació i el pecat) acompanyada per la fulla i fruit d’estramoni (o planta del diable, trompeta de l’infern o planta de l’infern), i és l’origen del logotip oficial del Ball de Diables de Vila-seca. Pel que fa als diables rasos, l’actual edició dels vestits del BDV (2018) són vestits amb roba de lli pintada. Aquests vestits, tenen com a element característic les panxes de rèptil, inspirades en el Ceptre de la Diablessa i el logo de la Colla. El color principal segueix sent el vermell, malgrat que destaca la presència del daurat, que es fa més evident en els vestits de Llucifer i la Diablessa, amb un toc senyorial més destacat. Seccions Tabals: Un altre dels elements fonamentals dels balls de diables és la música. A les colles tradicionals, els diables són acompanyats pel so dels tabals (timbals tradicionals). El BDV té un nombre fix de tabalers en les seves actuacions (10) que toquen deu tabals artesanals, obra de Xixo Luthier. Pel que fa als tocs, la Colla disposa de fins a 9 tocs propis. Ball de Diables Infantil: el 12 de maig de 2018 el Ball de Diables Infantil de Vila-seca era batejat pel Ball de Diables Infantil d’Alforja. Es formalitzava, aleshores, una nova secció de l’entitat, que permet la representació del ball de diables per part de la canalla entre 6 í 15 anys. L’estructura, els vestits, els tocs i totes les característiques del Ball Infantil són les del Ball de Diables. Històrics: entre els anys 2014 í 2019 el BDV formalitza la Secció Històrics, formada per totes aquelles persones que han format part del Ball de Diables i ja no en formen part activament. Representen de forma quinquennal el Correfoc dels Històrics i participen en altres activitats internes del BDV. Els presidents El Ball de Diables de Vila-seca ha tingut els següents presidents, des de la seva refundació: 1989 - 2003: Robert Redón Pérez 2003 - 2010: Xavier Colomina Granell 2010 - 2018: Jordi Saltó Saltó 2018 - 2019: Ferran López Andreu 2019 - Actualitat: Eloi Alcaide Alonso Efemèrides 22/03/1989: recuperació del BDV 06/08/1989: bateig del BDV per part del BD de Tarragona Tardor 1989: s’incorporen els primers tabals 21/01/1990: s’incorpora el Ceptre i la figura de Llucifer 23/06/1990: 1r correfoc fora de Vila-seca (El Pla de Santa Maria) 23/01/1994: s’incorpora el Ceptre i la figura de la Diablessa 23/01/1994: en el 5è Aniversari s’estrena la 2a edició de vestits 03/11/2000: participació a la Fira Mediterrània de Manresa 14/08/2001: 1r correfoc fora de Catalunya (Ballovar) 01/02/2003: coorganització de la I Trobada de Diables dels PPCC, a Vila-seca 27/07/2003: participació en els X World Police & Fire Games a l’Estadi de Montjuïc de BCN 17/01/2004: estrena de la 3a edició de vestits 12/01/2008: recuperació del Seguici Tradicional 07/02/2009: participació a Berga de la trobada en contra de la Llei del Foc 15/01/2010: 1a representació del ball parlat de Sant Miquel i Diables 16/01/2010: 1a edició de la Nit del Foc 02/08/2014: organització de la I Trobada de Diables del Tarragonès, a Vila-seca 03/08/2014: I Correfoc dels Històrics 17/01/2015: 1a edició de la Carretillada 12/05/2018: bateig del BDiV 12/05/2018: estrena de la 4a edició de vestits 23/06/2018: estrena dels 10 tabals tradicionals de Xixo Luthier 19/01/2019: estrena de la 2a edició de les maces (Rafael Vilella) 11/04/2019: presentació del primer conte editat pel BDV: “Volem ser Diables!” (J. Tibau, A. Faro) 03/08/2019: organització de la I Trobada Nacional de Diables per Vegueries a Vila-seca 05/10/2019: 2n classificat al Concurs Nacional de Tabals Tradicionals a Cervera 06/11/2019: candidatura al Premi a l’Entitat dels III Premis Antoni Carné a l’Associacionisme Cultural Català Text i imatges del Ball de Diables de Vila-seca (Abril 2020) Galeria d'imatges: Els personatges i els vestits · Moments destacats
Xiquets de Vila-seca El nom triat va ser el de Xiquets de Vila-seca. El vestuari s'inspirava en la bandera local amb pantalons blancs, faixa negra, mocador casteller vermell amb puntets blancs i camisa blau turquesa amb l'escut del municipi cosit a la butxaca. El primer cap de colla va ser en Pedro Sánchez, conegut al món casteller com «Pedrín» i un dels pocs integrants que havia fet castells amb anterioritat. La primera etapa: 1991-1999 A finals dels anys 80 un grup de vila-secans -vinculats molts d'ells a l'Assemblea local de la Creu Roja- van promoure la creació d'una colla castellera al municipi, una plaça sense cap tipus de tradició. La constitució de la colla es va fer de forma molt ràpida i es va nomenar una junta provisional, que tenia com a president en Josep Ferré, vicepresident en Ramon Setó i secretari en Jordi Pintado. L'objectiu de la junta provisional era la redacció i aprovació dels estatuts i la convocatòria de la primera assemblea general. En poc més d'un mes van passar dels 40 castellers inicials als 70 membres durant la seva presentació. La presentació pública va ser el 17 de gener de l'any 1991, amb motiu de la Festa Major de Sant Antoni. En aquesta primera actuació van descarregar un 4d5, un 3d5 net, dos pilars de 4 aixecats de forma simultània (en què les anxanetes van desplegar dues banderes, la senyera i la groga i blava de Vila-seca) i un tercer pilar de 4, aixecat sota el balcó de l'Ajuntament. Un cop carregat aquest últim pilar, tant l'enxaneta com el terç van ser pujats al balcó, penjats d'una faixa castellera. Al llarg d'aquest primer porten a terme diverses actuacions: el dilluns de Pasqua, a La Pineda, on descarreguen el 3d6; per Sant Jordi a Vila-seca, aixequen i descarreguen per primer cop el 4d6 amb el pilar al mig; la diada de Sant Isidre; l'actuació en benefici d'UNICEF a la Rambla Nova de Tarragona, o la diada de la Festa Major d'Estiu, on van intentar el 3d7, però no el van poder assolir. El juliol del 91 els Xiquets reben un quadre sobre el fet casteller, obra del pintor Josep Bestit, de mans de l'alcalde, Joan Maria Pujals. També van rebre una aquarel·la de la colla realitzada per l'artista Ponç Granollers, en un acte celebrat a la Biblioteca amb motiu de l'exposició sobre els castellers. El 8 d'octubre es va celebrar la primera diada de la colla, on no van poder carregar el 3d7. La colla acabava l'any 1991 amb 150 membres, 18 actuacions, 81 castells descarregats i tretze intents. La màxima fita va ser la torre de 6. L'any 1992 l'entitat va tenir una gran activitat en diferents àmbits. El mes de gener es van formar 15 alumnes per a la banda de gralles que els acompanyarien durant les actuacions. Amb motiu del seu primer aniversari i durant la Festa Major de Sant Antoni, els Xiquets fan el pilar de quatre caminant, des del Portal de Sant Antoni fins l'Ajuntament. El mes de juliol s'organitza una mostra castellera amb 3 activitats: una exposició de fotografies i cartells de tema casteller a la Biblioteca, una sardinada popular i la conferència "El món casteller, ahir i avui", a càrrec del Sr. Josep Bargalló, també a la Biblioteca. El dia 25, la colla va participar a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, que va comptar amb la presència de 147 castellers. Una altra data assenyalada va ser la participació al concurs de castells de Tarragona el mes d'octubre, on van quedar en 13a posició de les 20 colles participants i on van aconseguir descarregar el 3 i el 4d7. El 1992 acaba amb un total de 26 actuacions. L'any 1993 es renova la junta directiva, ja que marxa el president, en Josep Ferré i ocupa el càrrec en Ramon Setó. Com a vicepresident va ser nomenat en Pedro Fernández. El mes de juliol es lliura la insígnia d'or al cap de la colla, Pedro Sánchez. La insígnia va ser dissenyada per la joieria Vidal i representa el campanar de l'església i sobreposat en relleu un casteller de la colla. L'any conclou amb 21 actuacions, 92 castells descarregats, 2 carregats i 6 intents. L'any 1994 es van modificar els estatuts de l'entitat, amb la intenció de donar més força a la comissió tècnica i modificar la periodicitat de la renovació de la junta. A l'assemblea general del mes de març va continuar com a president Ramon Setó i es va nomenar el nou cap de colla, en Jordi Sesplugues. Els dos mesos següents a l'assemblea es van produir dues renúncies. Per una banda, la de Josep M. Perelló, el nou tresorer, i per una altra, la del nou cap de colla. En Pedro Sánchez va tornar a ser nomenat cap de colla i en Jordi Sesplugues, segon cap. Com a fets destacats del 94 cal ressaltar per una banda la creació de la revista informativa de la colla castellera, Pinya, una publicació de 12 pàgines de distribució gratuïta en l'àmbit local que va veure la llum el mes de maig. Per una altra, la participació al Concurs de castells de Tarragona va ser històrica, ja que van realitzar la seva millor actuació des de la seva fundació. Van descarregar el 3 i el 4d7, van carregar el 4d7 amb agulla al mig, el 2d6 i es va intentar el 3d7 aixecat per sota. Van quedar en 17a posició de 23 colles participants. Durant l'assemblea general es va mantenir la confiança en el cap de colla, Pedro Sánchez i es van renovar el 50% dels membres de la junta. Les persones que es van incorporar van ser Francesc Cubells (vicepresident), Pilar Redón (secretària), Antoni García, Manuel Esteruelas i Josep Anton García (vocals). El Nadal de l'any 94 es va realitzar el primer Parc Infantil de Nadal organitzat per la colla castellera, amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Societat El Fènix. El parc va rebre 2.000 infants durant els 5 dies que va estar en funcionament (29 i 30 de desembre ; 2, 3 i 4 de gener). Durant l'any 94 es van realitzar 32 sortides i va acabar amb 200 persones amb camisa. L'assemblea de l'any 95 va concloure amb el nomenament del nou president, Jordi Pintado, i del nou cap de colla, Jordi Sesplugues. També es va renovar el càrrec de tresorer i 3 vocals. La colla va organitzar el segon Parc Infantil de Nadal, que va comptar amb l'assistència de gairebé 3.000 persones. Al llarg de l'any 95 es van realitzar 17 actuacions i la colla tenia 140 membres. L'any 1996, la junta administrativa la formaven: Jordi Pintado (president), Francisco Cubells (vicepresident), Pilar Redon (secretària), Sergi Rofin (tresorer), Marcel·lí Brell (grallers), German Fernández (revista), Antonio García (roba), Manuel Esteruelas (canalla), Jaume Pedrola (relacions internes), Josep Garcia (local), Jordi Aleu, Eli Such, Margarida Morell i Lourdes Cubells (activitats). El cap de colla era en Jordi Sesplugues Solé i els components del grup de grallers, Ivan Arcas, Ramon Aleu, Esteve Vallvé, Normal Vidal, Bibiana Ruiz, Jessica Cubells i Marta Orcajo. Durant el Nadal es va dur a terme el tercer Parc Infantil de Nadal organitzat per la colla, on van participar més de 2.000 persones. Per la Festa Major de Sant Antoni de l'any 97, i com a conseqüència de la manca de persones per a la pinya, la colla va optar per realitzar tan sols el ja tradicional pilar de quatre caminant, des del Portal de Sant Antoni fins l'església. L'estiu d'aquell any, els Xiquets van participar per primera vegada al casal d'estiu per a infants i joves organitzat per l'Ajuntament, el Megaestiu, amb l'objectiu de promocionar el món casteller i captar més camises. El setembre del 97 els Xiquets de Vila-seca van tenir la idea d'organitzar una diada amb totes les colles castelleres amb camises blaves a La Pineda, on van participar a banda de la colla local, els Nois de la Torre, la Colla Nova del Vendrell i els Castellers de Terrasa. Durant l'assemblea celebrada al setembre es van produir diversos canvis a la junta directiva. Els nous cap de colla va ser en Joan Ruiz Fernández, Hèctor Soler el nou president, i Montse Vázquez Cubells, la nova secretària. L'octubre del 97 es va celebrar a Torredembarra un nou concurs, el de les colles "petites", on els Xiquets van quedar en 7a posició. El Nadal del 97 els Xiquets van organitzar el quart Parc Infantil de Nadal. Per la Festa Major de Sant Antoni de l'any 1998 els Xiquets van presentar el pilar de quatre caminant, el 4d6 sis amb agulla, el 5d6 i la torre de sis. Després d'una temporada molt complicada per la falta de camises, l'objectiu del 98, en paraules del nou cap de colla, Joan Ruiz és «consolidar la colla com es pugui, arreplegant gent nova i sense mirar de fer grans coses». L'any 99 van actuar per la Festa Major de Sant Antoni en la que sembla l'última actuació de la colla abans de la seva dissolució. La segona etapa: 2013- El 28 d'octubre de l'any 2013 es va convocar el primer assaig de la nova etapa dels Xiquets de Vila-seca, que va ser oficialitzada com a colla en formació per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 13 de gener de 2014. Els Xiquets van iniciar aquesta represa amb un centenar d'integrants. El president de l'entitat va ser en Carlos Lafont i en Jordi Sesplugues el cap de colla. L'estrena de la colla va ser per la Diada de Sant Jordi, on van aconseguir carregar i descarregar tres pilars de quatre. El bateig es va dur a terme el 8 de juny, en una diada que va comptar amb la participació dels Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau que van actuar com a padrins. En el primer any d'aquesta nova etapa, els Xiquets van ser capaços de descarregar el 4d6, el 3d6 i el 5d6, així com també el 3 i el 4d6 amb l'agulla. A principis de 2015 la colla va organitzar un concurs de fotografia de temàtica castellera, dividit en 3 categories: Millor fotografia, Millor moment i Canalla. El mes d'abril la colla va participar a la col·locació de la primera pedra al Museu Casteller de Catalunya, a Valls. Un moment històric de la colla va ser durant la celebració de la diada castellera de les festes de Sant Jaume, el 25 de juliol, a la plaça de l'Estany a La Pineda, on els Xiquets van aconseguir descarregar el seu primer castell de 7, el 3d7. A finals de 2015 la colla comptava amb 300 socis, tot i que tan sols entre un 35 i un 40% d'aquests socis feien castells. Durant l'assemblea celebrada el 18 de desembre, la colla va renovar els càrrecs. La nova junta va quedar constituïda per: Carlos Lafont, president; Jordi Bru, tresorer; Marta Abellán, secretària; Albert Estébanez, Albert Llop, Sandra Arce, Laia Pallisa, Marc Lorenzo, Mireia Solé, Guifré Aguiló i David González, vocals. A la junta tècnica, repeteix Jordi Sesplugues com a cap de colla; Albert Estébanez, segon cap de colla; Jordi Bru, cap de pinya; Hèctor Solé, Josep Lluís Margalef i Carlos Lafont, equip de pinyes; Miquel Lafont, cap de canalla; Míriam Salvadó, Sara Sesplugues i Cristina Sesplugues, equip de canalla i finalment Àlex Sans, com a cap de música. El 3 de juny de l'any 2016 els Xiquets van inaugurar l'exposició "25 anys de castells a Vila-seca", un recull d'imatges des de la fundació de la primera colla, fins a la refundació. El 25 de setembre van participar a la primera jornada del Concurs de Castells, a Torredembarra. Van quedar en 11a posició, després de completar el 3d7, el 4d7 i el 2d6. També van descarregar el 4d7 amb agulla, que el jurat va considerar intent desmuntat. El gener de 2017 els Xiquets van posar en marxa la iniciativa "Escola de castells", uns assajos suplementaris oberts a tothom per donar a conèixer el món casteller. La junta directiva va ser renovada el mes de febrer i va estar formada per: Hèctor Soler (president), Albert Llop (vicepresident), Marina Rofín (tresorera), Dídac Pardo (secretari) i Esteve Grasset i Josep Poyo (vocals). La Junta tècnica la formaven: Marc Morales (cap de colla), Eva Rofín (2a cap de colla), José Luis Margalef i Albert Sintas (caps de pinyes) i Lídia Segovia (cap de canalla). A finals de 2018 es renovaven els càrrecs novament i s'estrenava com a presidenta Mar Manuel i en Josep Antoni García «Ton», com a cap de colla, amb l'objectiu d'aglutinar més gent interessada en el món casteller i més camises per poder optar a fer castells de 8. El juny de 2021 i després d'uns mesos difícils a causa de l'emergència sanitària provocada per la Covid19 i la consegüent cancel·lació d'assajos i actuacions, s'efectua l'última renovació de la junta, presidida per Hèctor Soler, que serà l'encarregada de celebrar el 30è aniversari de l'entitat. L'acte principal serà l'exposició fotogràfica commemorativa de la trajectòria de la colla, Amb tu tocarem el cel! 30 anys de Xiquets de Vila-seca. Juntes directives i equips tècnics Any 1991 President Josep Ferré Vicepresident Ramon Setó Secretari Jordi Pintado Cap de colla Pedro Sánchez «Pedrín» Any 1993 President Ramon Setó Vicepresident Pedro Fernández Cap de colla Pedro Sánchez «Pedrín» Any 1994 President Ramon Setó Vicepresident Francesc Cubells Secretari Pilar Redon Vocals Antoni Garcia, Manuel Esteruelas i Josep Anton Garcia Cap de colla Pedro Sánchez «Pedrín» Any 1995 President Jordi Pintado Vicepresident Francesc Cubells Secretari Pilar Redon Cap de colla Jordi Sesplugues Any 1996 President Jordi Pintado Vicepresident Francesc Cubells Secretari Pilar Redon Tresorer Sergi Rofin Cap de colla Jordi Sesplugues Any 1997 President Hèctor Soler Secretari Montse Vázquez Cubells Cap de colla Joan Ruiz Fernández Any 2013 President Carlos Lafont Cruz Cap de colla Jordi Sesplugues Any 2015 President Carlos Lafont Cruz Secretària Marta Abellán Tresorer Jordi Bru Vocals Albert Estébanez, Albert Llop, Sandra Arce, Laia Pallisa, Marc Lorenzo, Mireia Solé, Guifré Aguiló i David González Cap de colla Jordi Sesplugues 2n cap de colla Albert Estébanez Cap de pinya Jordi Bru Equip de pinya Hèctor Soler, Josep Lluís Margalef i Carlos Lafont Cruz Cap de canalla Miquel Lafont Cruz Equip de canalla Míriam Salvadó, Sara Sesplugues i Cristina Sesplugues Cap de música Àlex Sans Any 2017 President Hèctor Soler Vicepresident Albert Llop Secretari Dídac Pardo Tresorera Marina Rofin Vocals Esteve Grasset i Josep Royo Cap de colla Marc Morales 2n cap de colla Eva Rofin Caps de pinya José Luis Margalef i Albert Sintas Cap de canalla Lídia Segovia Any 2018 President Mar Manuel Juanpere Secretari Albert Estébanez Tresorer Jordi Bru Vocals Francesc Benaiges Oriol, Andrés González Moreno, Carlos Lafont Cruz, Miquel Lafont Cruz, Raúl Cuadrado Gómez, Noelia Linares Flores, Sergi Amorós Ventura, Xavi Estebanell Lamoca Cap de colla Josep Antoni Garcia Pujals «Ton» Cap de pinya Carlos Lafont Cruz Cap de canalla Espe Rión Cap de gralles i tabals Noelia Linares Flores Any 2021 President Hèctor Soler Secretària Elisenda Rovira Tresorer Mar Manuel Juanpere Vocals Francesc Benaiges Oriol, Raúl Cuadrado Gómez Cap de colla Míriam Salvadó Tècnica Antonio García Pinya, la revista de la colla Pinya: revista informativa de la Colla Castellera dels Xiquets de Vila-seca Núm. 0 - Maig 1994. Enllaç Pinya: revista informativa de la Colla Castellera dels Xiquets de Vila-seca Núm. 1 - Setembre 1994 Enllaç Pinya: revista informativa de la Colla Castellera dels Xiquets de Vila-seca Núm. 2 - Març 1995. Enllaç Pinya: revista informativa de la Colla Castellera dels Xiquets de Vila-seca Especial Fira de Sant Isidre - Maig 1995. Enllaç Pinya: revista informativa de la Colla Castellera dels Xiquets de Vila-seca Núm. 4 - Novembre 1995. Enllaç Recull de premsa Xiquets de Vila-seca: recull de premsa Primera etapa: 1990 - 1999 Enllaç Xiquets de Vila-seca: recull de premsa Segona etapa: 2013 - Enllaç
Ball de diables de Vila-seca
Ortofotomapa de Vila-seca de Solcina (1986)
Paper moneda de Vila-seca (1937) En la sessió del dia 1 d'abril de 1937 l'Ajuntament de Vila-seca acordà emetre paper moneda local amb els valors d'1 pesseta i 50 cèntims, per un import total de 12.000 pessetes. Emissió: 1 d'abril de 1937 Organisme emissor: Ajuntament Venciment: no indicat Material: paper blanc Forma: rectangular Numeració: impresa en blau-marí al revers Particularitats: Segell tampó violeta ovalat "Alcaldia Republicana" al revers Valor: 1 pesseta. Tiratge: 8.000. Mides: 67x95 mm. Colors: lila sobre fons groc a l'anvers. Blau-marí al revers. Valor: 50 cèntims. Tiratge: 8.000. Mides: 57x104 mm. Colors: Vermell sobre fons verd a l'anvers. Blau-marí al revers. Bibliografia TURRÓ i MARTÍNEZ, Antoni. El paper moneda català (i altres signes monetaris): emissions de la guerra 1936:1939. Catàleg general històrico-descriptiu: Valls d'Andorra-Principal de Catalunya. Barcelona: L'Avenç: Diputació de Barcelona, 1982. Font Arxiu Històric Municipal
Torre del Castell de Vila-seca a contrallum
Reglament de l'Ajuntament de Vila-seca (1892) Reglamento interior para el régimen del Ayuntamiento Constitucional de la Villa de Vilaseca (1892). Reglament signat pel Sr. Dalmau (Alcalde) i pel Sr. Planas (Secretari), el 10 de maig de 1892. Còpia digital del document original, propietat de la família Mas Castelltort
Sociedad Femenina Socialista de Vila-seca (1933) Document de constitució i reglament de la Sociedad Femenina Socialista de Vila-seca, fundada l'any 1933. La comissió organitzadora l'encapçalaven Dolores Martí de Broseta, Carmen Moyano i Carmen Jordà de Porqueras. La primera junta directiva la conformaven: Dolores Martí de Broseta, Engràcia Fontrodona, Emília Cervelló, Maria Gesalí, Maria Planas, Francisca Martí i Maria Saltó. Original conservat a l'Arxiu Històric Provincial de Tarragona Enllaç
Reglament de l'Ajuntament de Vila-seca (1892) Reglamento interior para el régimen del Ayuntamiento Constitucional de la Villa de Vilaseca (1892). Reglament signat pel Sr. Dalmau (Alcalde) i pel Sr. Planas (Secretari), el 10 de maig de 1892. Còpia digital del document original, propietat de la família Mas Castelltort Enllaç
Agrupació Sardanista de Vila-seca i Salou Al municipi de Vila-seca i Salou es va crear l’Agrupació Sardanista el setembre de 1974. Ja feia un cert temps, des d’un any o dos abans, que hi havia uns quants joves a Vila-seca que s’estaven movent en aquest ambient d’interès per la sardana i la cultura catalana. De seguida entrà a formar part, com a Secció Sardanista, de l’Agrupació Cultural, recentment creada. En van ser els impulsors Josep Badia Morell, Josep Andreu Graset Ferré, Josep Pujals Carraté -el seu primer president- i Joan Maria Pujals Vallvè. També en foren membres actius, entre molts d’altres, Josep Garcia Saltó, Òscar Casals Manchó, Anton M. Badia Morell, i Gemma Soler Castellnou i M. Pineda Pujals Carraté -que foren les altres dues presidentes que va tenir l’entitat. Els seus objectius eren, principalment, promoure la sardana mitjançant cursets, d’iniciació i de perfeccionament, i organitzar ballades periòdiques. I també, reviure tradicions i costums. Com per exemple, l’any 1979 es van recuperar les Caramelles de la mà del seu director Ramon Sendra Moyano i des del Dissabte de Glòria d’aquell any ja han tornat a sortir a cantar a Vila-seca. Com també, va impulsar la creació de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina que, amb el seu director, Josep Bargalló Badia, van començar a assajar el setembre de 1975 i es van presentar en públic el 15 de maig de l’any següent a la plaça de l’Església. L’Agrupació estava adherida a l’Obra del Ballet Popular i al Congrés de Cultura Catalana. Se sustentava mitjançant les quotes dels socis. Al començament eren 100 pessetes i més endavant 150 pessetes. De socis, al seu moment en va arribar a tenir uns 500. La seva activitat principal eren els cursets de sardanes. Se’n van fer molts: l’any 1978 ja se’n portaven quinze de fets, amb assistència d’uns 1.500 alumnes. A Vila-seca es feien a l’escola Antoni Torroja Miret, a Salou al col·legi Santa Maria del Mar i al Casal, i a la Pineda al col·legi. Les audicions de sardanes eren obertes a tothom. Tenien una periodicitat mensual, com a mínim. Es pagaven amb les quotes dels socis de l’Agrupació Sardanista. Les que es feien durant l’estiu a Salou i a La Pineda eren en col·laboració amb el Sindicat d’Iniciatives i Turisme, estaven patrocinades per l’Ajuntament de Vila-seca i Salou i les coordinava l’Agrupació Sardanista. A Vila-seca s’acostumaven a fer a la plaça de l’Església, al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda els Dilluns de Pasqua i algun any a Mas Calvó per Sant Bernat. A Salou es feien a la Font Lluminosa, al Moll i alguna a la Verge del Carme i davant del Casal. A La Pineda, al passeig Pau Casals i davant de l’antic restaurant Reymar, actualment plaça Manuel de Falla. Les cobles que ens venien eren La Principal del Camp i la Reus. Sobre les seves activitats: Xerrades amb temática local i catalana (literatura, folklore…) en finalitzar cada sessió dels cursets i en altres ocasions obertes al públic en general. Campanya “El català al carrer”. Fitxes que es donaven als primers cursets, amb indicacions de com escriure i parlar correctament el català, utilitzant refranys, rodolins, etc. Diada Universal de la Sardana. Per la Mare de Déu de Montserrat. Se celebrava el diumenge entre Sant Jordi i la festivitat de la patrona de Catalunya. Hi havia festa (tronada, xocolatada…). Missa sardanista. Ballada de sardanes. Concurs local de colles sardanistes. Elecció de la Pubilla i dames d’honor. Festa de Sant Isidre. Celebració del patró dels pagesos. El 15 de maig. A la plaça de l’Església. Es col·laborava amb la Cooperativa Agrícola fent-hi una ballada de sardanes. Aplec Sardanista de Sant Isidre. El primer, el 15-5-1977 i el segon, el 21-5-1978. A la plaça de Voltes. Sardanes matí i tarda. Dinar de germanor al Centre Catòlic. I al segon Aplec, recital de poemes i cançons al final. Concurs Regional de Colles Sardanistes. A Salou, a l’Espigó del Moll i principi del passeig Jaume I. Pel maig o juny. El 8è, l’any 1975. El 9è, el 1976. El 10è, l’any 1977. L’11è, el 1978. I el 12è, el 1979. Els tres primers, en col·laboració amb el SIT, i els dos següents, només l’Agrupació Sardanista organitzant. Focs de Sant Joan. El vespre del 23 de juny. S’anava a Reus a recollir la Flama del Canigó. Arribats a Vila-seca s’anava en caravana de cotxes fins al col·legi Antoni Torroja o, la majoria dels anys, a la plaça de l’Església. El foc es posava en un pebeter de ferro que havia fet Antoni Mas Castelltort, i s’hi cremava amb parafina. Hi venien a buscar el foc les diferents fogueres que es feien al poble i se’ls obsequiava amb coca dolça. Festa de l’Home dels Nassos. El dia 31 de desembre, un any tenia dos nassos perquè el vam fer venir el dia 30. Xavier Espina Mata fou el primer i ho va ser uns quants anys. També ho van ser Anton M. Badia Morell, Ramon Cardona Ballvè, Tono León Castellnou i Xavier Graset Forasté. El primer cop va ser l’any 1976. Entrava al poble pel començament del C/ Comte Sicart. Se’l feia venir casi sempre en carro. El 1977 estava “malalt” i anava dintre d’un llit. Més endavant va venir algún cop en furgoneta oberta. El 1979 ja va començar a venir en tren. El 1983 el van acompanyar els Grallers de Vila-seca en la seva primera sortida. Per acabar, fer esment que els primers anys van ser de molta activitat. I que quan aquesta decaigué, l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina va absorbir l’Agrupació Sardanista el febrer de 1987 i ha continuat fent la Festa de l’Home dels Nassos i cursets de sardanes amb molt d’entusiasme i encert. L’esperit i l’essència de la Sardanista s’hi ha mantingut. Que sigui per molts anys! Galeria d'imatges Materials I Aplec Sardanista de Sant Isidre (1977) - Tríptic II Aplec Sardanista de Sant Isidre (1978) - Programa Bibliografia Recull de premsa (1975-1978) Cartells Text, documents i imatges facilitats per l'entitat (Febrer 2020)
Inventari de béns dels sediciosos de Vila-seca. Any 1720 Inventari de béns dels sediciosos de Vila-seca (1720). Fons de la Guerra de Successió (1680-1750) Universitat Pompeu Fabra Enllaç
Festa de Reis a Vila-seca (5 de gener) Any 2022 Any 2021 Any 2020 Any 2019 Any 2018 Any 2017 Any 2016