Probablement construïda a les darreries del segle XII per a la protecció de l'antiga població de Vila-seca del Comú, tot i que l'actual estructura data del segle XVI. Quan s'uniren les dues Vila-seques i s'edificà el segon recinte emmurallat, en quedar a l'interior, passà a formar part de l'estructura de defensa estratègica formada per un total de dotze torres. La seva ubicació dins el nucli urbà féu que l'any 1600 el rector Pere Cabell la rehabilités en construir la nova rectoria.

Bibliografia

• L'Ajuntament confecciona un cens per preservar les torres de defensa. El Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 1991, núm.147, p. 14.
• ALOGUÍN i PALLACH, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona. Tarragona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona: JTFM Associats, 1998. p. 122-124. ISBN 84-7320-071-3.
• Dossier Torres de defensa de Vila-seca: [diversos articles]. 1989-1996. 1 v.
• Inventari de les torres de defensa. Pont de Fusta: Revista de Vila-seca i de Salou, 1998, núm. 219, p. 15.
• JANSÀ i GRA, Carles. Llocs singularitzats: la Torre de l’Abadia. Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 2012, núm. 387, p. 15.
• LIAÑO MARTÍNEZ, Emma. Vila-seca i Salou: el seu passat monumental. Vila-seca-Salou: Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou, DL 1984. (Monografies de Vila-seca i Salou ; 9). ISBN 84-398-1764-9.
• Torres de defensa. Vila-seca: l'Ajuntament, cop. 1991.