Traductor

La gent
Entitats

La Tramoia

El grup de teatre La Tramoia de Vila-seca es comença a gestar a les darreries del 1960, al voltant d'un grup de joves motivats i il·lusionats pel món del teatre i de tot allò que l'envolta. Reunits sota la direcció de Josep Graset Forasté i anant adoptant diversos noms, com ara La Truita, comencen a portar damunt l'escenari obres d'autors nacionals - Teixidor, Olivé, Ballester...- i altres foranis, com Ionesco o Gogol. A mitjan 1970 i havent-se incorporat un grapat de joves - que havia anat fent obres de talant més infantil sota el nom de Pa Torrat - el grup adquireix la marca que avui en dia duen arreu dels Països Catalans: La Tramoia de Vila-seca. Però a finals de 1980, aquells joves ja s'han fet grans i molts canvien les afeccions per les obligacions.

L'any 1992, després d'uns anys de silenci, La Tramoia es planteja el seu retorn als escenaris: alguns actors de la primera etapa i joves promeses de la faràndula, sota l'ull expert del mateix Pep Graset, coincideixen davant un públic ansiós amb l'obra L'autèntic enemic, de Carlo Goldoni. S'havia buscat un text de qualitat i teatralment ric, que permetés l'actor desplegar totes les seves qualitats interpretatives i a l'espectador, gaudir de l'espectacle que se li oferia.

Des d'aleshores La Tramoia ha anat incrementant el nombre d'actors i el d'assistents a les seves representacions: deu anys seguits estrenant obres i representant-les arreu de Catalunya són el seu passaport. La Tramoia està formada per actors d'edats compreses entre els vint i els quaranta anys, i rep el suport de col·laboradors, des del muntatge de les seves obres fins a la perruqueria i el maquillatge, passant per un ampli ventall de músics que acompanyen en directes algunes obres, o dissenyadors gràfics que en creen la imatge.

Algunes de les obres que es van portar a escena durant l'època inicial van ser:

  • Dispara, Flanaghan!, de Jordi Teixidor.
  • Dins un gruix de vellut, d'Alexandre Ballester.
  • L'esquella de la Torratxa, de Serafí Pitarra.
  • La cantant calba, d'Eugene Ionesco.
  • L'inspector, de Nicolai Gogol.
  • Tafalitats, de Karl Valentin.
  • Allò que tal vegada s'esdevingué, de Joan Oliver.
  • Aigües encantades, de Joan Puig i Ferrater.
  • La jungla sentimental, de Jordi Teixidor.
  • La dama del mar, d'Henrik Ibsen.
  • És així, si us ho sembla, de Luigi Pirandello.

Algunes de les obres que s'han representat durant els últims anys han estat:

  • 1992-1993. L'autèntic amic, de Carlo Goldoni.
  • 1993. Ai carai!, de Josep M. Benet i Jornet.
  • 1995-1996. El cafè de la Marina, de Josep M. de Sagarra.
  • 1997. La importància de dir-se Ernest, d'Òscar Wilde.
  • 1997. Els enamorats, de Carlo Goldoni.
  • 1997. Recitals de poesia, de diversos autors.
  • 1997. Retalls del "Quarto Fred", de diversos autors.
  • 1998. Ostres, xampany i caviar, de Ray Cooney.
  • 1999. El suïcida, de Nikolai Erdman.
  • 2000. Mort accidental d'un anarquista, de Dario Fo.
  • 2001. El malentès, d'Albert Camus.
  • 2002. L'avar, de Molière (representació parcial).
  • 2002. "Per Nadal, torrons i neules...", de diversos autors.
  • 2003. Cartes d'Amor, d'A. R. Gurney (teatre llegit).
  • 2003. El verí del teatre, de Rodolf Sirera.
  • 2003. El mariner, de Fernando Pessoa (teatre llegit).
  • 2004. Un enemic del poble, d'Henrik Ibsen (teatre llegit).
  • 2004. Ball robat, de Joan Oliver.
  • 2005. Lectures de poemes 11 de setembre.
  • 2006. Accidents domèstics, producció pròpia.
  • 2006. Lectures de poemes 11 de setembre.
  • 2006. Lectures de poemes + El poema de Nadal '5 anys'.
  • 2007. Planys de Sirena, de diversos autors.
  • 2007. Lectures de poemes 11 de setembre.
  • 2007. El poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra.
  • 2008. Lectures de poemes 11 de setembre.
  • 2008. El poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra.
  • 2009. Adulteris, de Woody Allen.
  • 2009. Lectures de poemes 11 de setembre.
  • 2009. El poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra.
  • 2010. L'oncle Vània, d'Anton Txèkhov.

Cartells

Una frase

La Tramoia fa teatre perquè vol, perquè li agrada, perquè arriba al fons de les seves obres i el vol transmetre allà on va.

M.G.

Text: Toni Bonet

Fotografies: La Tramoia

Maig 2010

Més informació a: La Tramoia de Vila-seca

"La biblioteca pública ha de ser una institució bàsica en la comunitat pel que fa a la recopilació, preservació i promoció de la cultura local en tota la seva diversitat."