TraductorTraductor
A la platja de la Pineda, al límit del terme municipal, es troba l’escultura Marca d’aigua, de l’artista Sergi Aguilar. Les quatre columnes del grup escultòric, creat en memòria de l’escriptor Carles Barral, assenyalen els punts (o vents) cardinals.
El monument, de 48 tones, es troba en part sobre un niu de metralladores de la Guerra Civil, i simbolitza per una banda els quatre vents cardinals que toquen la platja de la Pineda: la tramuntana al nord, el llevant a l’est, el migjorn al sud i el ponent a l’oest. I també els quatre elements que van marcar la vida de l’escriptor, molt presents en els seus últims llibres: el temps, la terra, el mar i el cel.
Inaugurada el 21 de juny de l'any 1992, a l'acte hi van assistir més de 400 persones, entre les quals hi havia una àmplia representació del món de la cultura.
Figures destacades de la literatura com el mexicà Octavio Paz, Juan Marsé, Ana Ma. Moix; editors com Esther Tusquets i la família Muchnick, i una nodrida representació política de l'àmbit local i nacional com el president de la Diputació de Tarragona i el de la Junta del Port, el Conseller de Cultura, Joan Guitart, o el president del Senat, Juan José Laborda.
L'acte va ser presidit pel Nobel de literatura Octavio Paz, que va destacar la figura de Carlos Barral com a editor i com a poeta. L'escriptora Carme Riera va ser l'encarregada de presentar el llibre A Carlos Barral, In Memoriam, editat per la Junta del Port de tarragona, un volum que recull escrits i textos d'una cinquantena d'escriptors com Josep Ma. Castellet, Manuel Vázquez Montalbán, José Agustín Goytisolo, Ángel González, Carme Riera, Oriol Bohigas... coetanis de l'editor.
Marca d’aigua, és un espai deambulatori imaginat amb passió sobre l’emplaçament mateix: creat comptant amb la topografia del terreny, amb la línia de l’horitzó, amb les direccions cardinals, amb la naturalesa dels vents i de les aigües, amb la mobilitat i la resistència dels fluids. És un passeig imaginat en temps de tempesta i quan arriba la calma; dibuixat en el seu recorregut d’est a oest en la línia que obre el dia i tanca la llum, i, de nord a sud, entre els canalissos que els corrents d’aigua salada han fet a la pedra, entre els capricis i els penediments dels esculls, en les incerteses de les seves fondàries...
Dr. Miquel Molins i Nubiola, professor d'art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona
ampliar
ampliar
ampliar
ampliar
ampliar
ampliar
"La biblioteca pública ha de ser una institució bàsica en la comunitat pel que fa a la recopilació, preservació i promoció de la cultura local en tota la seva diversitat."
