Esteve Graset Martí

(Vila-seca, 1949 - Barcelona, 1996)

Actor, director de teatre, escenògraf i dramaturg

Va néixer a Vila-seca l'any 1949, on va iniciar els seus primers passos en el món del teatre com a actor, director i dinamitzador de projectes i festivals.

Esteve Graset era un personatge polifacètic amb un gran esperit creatiu i amb una gran vocació i passió pel teatre. Investigador de nous llenguatges i motor de projectes i creacions escèniques innovadores.

Com a actor i director formà part de la companyia Brau Teatre, fundada a Vila-seca l'any 1970, una proposta de teatre alternatiu i reivindicatiu que no va ser sempre compresa per aquells que l'envoltaven.

L'any 1975 marxa a Londres i després a Malerargues (França), on va estudiar i treballar com a actor i director en diferents produccions de la companyia Roy Hart Theatre.

A partir de l'any 1977 comença la seva pròpia investigació sobre la veu humana i treballa amb diferents creadors de música contemporània com l'Àngel Recasens. Fruit d'aquest treball presenta, a partir de 1977, diferents espectacles i concerts produïts pel Brau Teatre: La trilogia dramàtica sobre la veu humana, amb Magrinyana (1978), Magrinyana II (1979) i Eme Tres (1980). En les dues últimes comptà amb la col·laboració del Conservatori de Música de Vila-seca.

Amb la compositoria María Escribano realitzà les obres: Cantos de Lorca (amb textos de Federico García Lorca) i Variaciones sobre MacBeth (amb textos de William Shakespeare), ambdues per a veu, piano i percussió. Foren enregistrades per a Radio Nacional de España (Madrid, 1977 i 1981). El concert per a piano i veu Opening (1981) pertany també a aquesta etapa.

Des de l'any 1977 imparteix formació teatral, en relació a les seves investigacions sobre la veu, en diferents àmbits professionals, tant a l'Estat com a la resta d'Europa.

L'any 1980 rep el Premi Crítica "Serra d'or" al millor treball de recerca teatral per la seva investigació sobre la veu en la trilogia Magrinyana i l'any 1983, el premi especial de la Stanislavki Founden de Dinamarca, pel mateix concepte.

Entre els anys 1983 i 1985 dirigeix les tres edicions del Festival de Teatre al Carrer de Salou. Dirigirà també entre els anys 1982 i 1983 la companyia Arc de teatre de València.

La Trilogia de la veu es tancà amb l'epíleg Veu / Exposició, una actuació-instal·lació que es va presentar al Sitges Teatre Internacional el 1987.

Del 1986 al 1992 dirigeix la companyia Arena Teatro de Múrcia, produint i representant les seves pròpies creacions com a dramaturg, entre d'altres, la Trilogía del Mar: Extrarradios (1989), Fenómenos atmosféricos (1991) i Expropiados (1992), que es presentà en diversos escenaris europeus, als Estats Units i a Mèxic. Durant aquests anys (1988-1992) va ser també el director artístic dels "etc: Encuentros de Teatro Contemporáneo" (primera edició amb Carlos Marquerie), que es desenvoluparen a Múrcia.

El pas d'Esteve Graset per Arena Teatro deixarà empremta en el seu fundador, Enrique Martínez, actor i cantant, que continuarà la recerca sobre la veu iniciada per Graset durant els anys 70, oferint també cursos de formació.

L'any 1993 produeix i dirigeix l'obra Organum amb el grup Zotal teatre de Barcelona. L'obra inclou la instal·lació escènica Tubs, que es va presentar en diverses sales de Catalunya i Europa.

L'any 1994, amb la seva pròpia companyia, estrena l'obra Dónde está la noche, amb textos d'Antonio Fernández Lera i música de Sofia Gubaidulina i Charlie Parker, al Teatro Juan de la Enzina de Salamanca.

El 1995 produeix i dirigeix l'obra On són els somnis? a La Nau, de la Universitat de València. Consistí en la presentació de sis instal·lacions i cinc accions en cinc espais diferents. Recuperà instal·lacions anteriors i n'introduí de noves: La hamaca del mar, Palos de lluvia, Paisaje con guadañas/instrumento, Semillas, Paisaje de aluminio i Offertorium.

Mor l'abril de 1996 deixant molts projectes en preparació. Un d'ells, la instal·lació Water clock / Instrument, que es presentà, seguint les seves instruccions prèvies, a Copenhaguen, Dinamarca.

A finals dels 90, l'Antonio Fernández Lera funda a Madrid la seva companyia Magrinyana. El nom suposa un homenatge a l'Esteve Graset, amb qui col·laborà en algunes produccions.

Magrinyana és a més d'un lloc d'inspiració creativa, un record en la memòria d'infantesa de l'Esteve Graset a Vila-seca.

El febrer de 2012, en el marc del XII Festival Escena Contemporánea de Madrid, l'Antonio Fernández Lera (escriptor, traductor, director d'escena, periodista i també editor de publicacions relacionades amb les arts escèniques) ha presentat en l'espai dedicat al seu propi treball, Velocidades y quietudes, amb els números 43 i 44 de la col·lecció Pliegos de Teatro y Danza. La publicació s'ha mantingut tal com el propi Graset l'havia preparada, amb textos escènics reelaborats, reflexions sobre teatre i experiències personals.

Entrevista a Antonio Fernández Lera sobre el llibre d'Esteve Graset, "Pliegos y danzas" (2012)

Així mateix, l'Elena Alonso representà a l'escenari de la Casa Encendida: No atreverse es fatal. Esteve Graset (Retratos en serie, nº 6), recuperant el títol del darrer recull de textos d'en Graset i en la línia del seu projecte d'investigació coreogràfica Retratos en serie. Ha estat el seu homenatge a la persona amb qui treballà en les seves últimes creacions, cosa que com reconeix, influí profundament en el seu treball posterior com a coreògrafa.

Tot això ens permet parlar de la vigència del treball de l'Esteve Graset i de la capacitat de generar encara, noves creacions.