TraductorTraductor
Vivim un any convuls i atípic i malauradament la Festa Major no es podrà celebrar com s’ha fet tradicionalment. Pels que us quedeu a casa i teniu ganes de conèixer com era la festa de fa cent anys, teniu curiositat per saber què es menjava o quins eren els actes més emblemàtics, us presentem un recull d’informacions, escrits, vivències, notícies de premsa, etc. per fer memòria de les festes d’altres temps.
Amb el flam de les roselles
tot el camp s'arbora amb foc.
I un trepig de cent donzelles
ens arriba a poc a poc
solcant la ruta romeva.
Amatent n'aparta un roc
el lapidat de Sant Esteve.
Ben a prop de la Pineda
el miracle és un esclat,
i les roselles de seda
posen púrpura al rescat.
A Vila-seca fan lleva
dels romeus que han retrobat
l'ínclit cos de Sant Esteve.
Amb el flam de les roselles
que il·luminen l'horitzó
sant Esteve i cent donzelles
avui fan festa major.
J. G. (Diari de Tarragona, 2 d'agost de 1990)
El dia 3 d’agost els actes religiosos centraven l’activitat festiva, la Missa Major pel matí i a la tarda la processó dedicada a Sant Esteve on hi participaven les majorales del Roser, de la Mare de Déu del Carme i de la Puríssima. Al finalitzar la missa es representava el Ball parlat de Sant Esteve, documentat des de l’any 1775. Un espectacle amb música, ball i recitació que resumia la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles.
A les societats recreatives tenia lloc l’activitat més lúdica: sessions de vermut, espectacles, concerts i ball cada nit.
Està documentada també (1878) la celebració del Dia del gos, el tercer dia de la festa, amb l’anada en família a la platja de La Pineda i Salou amb carro on s’hi feia nit.
Un acte que assolí molta rellevància en la postguerra fou la cursa ciclista que en els seus inicis comptava amb molta participació dels joves vila-secans. La plaça de Voltes era el punt d’arribada on s’aplegava tot el poble per veure els guanyadors i el lliurament de trofeus.
Font: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
"Feia la sensació d'una felicitat perfecta sentir les campanes al vol anunciant la missa major de la festa".
Esteve Pujals Fontrodona, Diari de Tarragona (3 d'agost de 1994).
La Festa Major es celebra amb motiu de la festivitat de la Invenció del Cos de Sant Esteve que commemora la troballa de les relíquies del Sant i té lloc cada 3 d’agost.
 |
Goigs del prothomartyr S. Esteve. [Tarragona]: Magí Canals, [s.a.]. Enllaç |
| |
GEBELLÍ i PUIG, Jordi (lletra) / BARBARÀ i ANGLÈS, Miquel (música) / PRATS i AUQUÉ, Enric (xilografies) Goigs a llaor de Sant Esteve protomàrtir patró de Vila-seca, Arquebisbat de Tarragona. Reus: G. Reus, 1996. 32 cm. Enllaç |
La imatge de Sant Esteve presideix el presbiteri de l'altar major de l’església.
La seva representació iconogràfica és la figura del Sant amb tres pedres i la palma del martiri. D'aquí que l'escut de Vila-seca incorpori aquests elements a la imatge de l'emblema del municipi.
Aquest ball es representava el dia de la Festa Major, 3 d’agost, en sortir de missa a la plaça de l’Església i a la placeta de Sant Esteve. La notícia més antiga documentada és de l’any 1775 segons consta en una acta del Consell de la vila. Hi alguns indicis que conclouen que es va representar fins l’any 1896.
L’any 1965 coincidint amb la inauguració del nou Piló del Rescat se'n va fer una nova representació.
L’any 2018, la Secció de Lletres de l'Agrupació Cultural de Vila-seca va recuperar el ball en la versió adaptada al català del manuscrit d’Esteve Ferré Poblet (1879). La posada en escena va anar a càrrec del grup de teatre vila-secà La Tramoia. Més informació aquí.
 |
Parlaments del ball parlat de Sant Esteve (s. XVIII) Arxiu Històric Diocesà de Tarragona Enllaç |
| |
"Balls. (Vila-seca). Parlamento del baile de Sant Esteban" (s. XIX) Arxiu Històric Diocesà de Tarragona Enllaç |
Més informació al web del Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve.
"La biblioteca pública ha de ser una institució bàsica en la comunitat pel que fa a la recopilació, preservació i promoció de la cultura local en tota la seva diversitat."
