El seu origen es remunta al segle XII. La torre de l'homenatge del castell és l'edificació més antiga de l'actual castell. Aquesta torre de planta quadrangular disposa d'un perímetre interior de 5,10 x 4,25 m. i els seus murs exteriors, construïts amb grans carreus, tenen un gruix de gairebé dos metres. Tant per les seves característiques com per la seva estructura, alguns historiadors atribueixen els seus orígens al període romà. Durant el seu pas per diferents propietaris, l'edifici va patir reformes i modificacions que van donar com a resultat un castell d'aspecte neomedieval, amb àmplies finestres a la planta noble i terrat amb matacà i merlets, així com balcons sortint a la torre angular. La torre primitiva va quedar unida a la casa mitjançant un pas elevat. Revestit per la part exterior, el primer pis va ser convertit en un saló amb mirador neogòtic, mentre que la planta baixa es va conservar intacta. L'acabament superior va enlairar ostensiblement l'alçada original. Aquesta meritòria restauració i reconstrucció permet contemplar actualment un conjunt arquitectònic que conserva els seus elements i trets més valuosos.