TraductorTraductor
Figura fabricada amb fibra de vidre i amb un cavallet fet amb barnilles de ferro. Fa 3,25 m. d'alçada i pesa 45 kg. Representa la figura d'un pagès català amb vestit de diumenge. Rep el seu nom del patró de la vila, Sant Antoni. Fa parella amb la geganta la Pineda.
Dissenyat i construït per encàrrec de l'Ajuntament, és obra del reconegut artesà del ferro vila-secà, Antoni Mas i Castelltort. Dels vestits i l'ornamentació en va tenir cura la modista local Rosa Clavé, i els joiells van ser obra d'Antoni Vicens.
Figura fabricada amb fibra de vidre i amb un cavallet fet amb barnilles de ferro. Fa 2,75 m. d'alçada i pesa 34 kg. Representa la figura d'una pagesa catalana amb vestit de diumenge. Rep el seu nom de la patrona de la vila, la Verge de la Pineda. Fa parella amb el gegant el Ton.
Dissenyada i construïda per encàrrec de l'Ajuntament, és obra del reconegut artesà del ferro vila-secà, Antoni Mas i Castelltort. Dels vestits i l'ornamentació en va tenir cura la modista local Rosa Clavé, i els joiells van ser obra d'Antoni Vicens.
Forma parella amb la geganta La Donzella del Rescat i fou batejat el dia 1 de maig de 1999.
Figura dissenyada i construïda per l'artista reusenc Ramon Ferran. Feta amb fibra de vidre (cara i mans) i amb estructura de fusta .Fa 4 m. d'alçada i pesa uns 70 kg. Els vestits i l'ornamentació són obra de la modista vila-secana Rosa Clavé.
Representa el personatge central d'un esdeveniment miraculós, el "Rescat de les Cent Donzelles", segons el qual en Galceran de Pinós, fill dels senyors de Bagà i almirall de la flota del comte Berenguer IV, l'any 1152 fou miraculosament alliberat per intercessió de Sant Esteve, al qual es va trobar pel camí que anava de Vila-seca a la platja del Racó amb la comitiva que anava a pagar el rescat que havia exigit el rei moro d'Almeria, fet que va evitar el lliurament de les cent donzelles del rescat.
Aquest episodi ha agermanat les viles de Bagà i Vila-seca.
Forma parella amb el gegant Galceran de Pinós i fou batejada el dia 1 de maig de 1999.
Figura dissenyada i construïda per l'artista reusenc Ramon Ferran. Feta amb fibra de vidre (cara i mans) i amb estructura de fusta .Fa una alçada de 4 m. i pesa uns 70 kg. Els vestits i l'ornamentació són obra de la modista vila-secana Rosa Clavé.
Representa una de les cent donzelles que formaven part del fort rescat que el rei moro d'Almeria havia demanat per la llibertat de Galceran de Pinós, fill dels senyors de Bagà i almirall de la flota del comte Berenguer IV, el qual segons explica La Llegenda del Rescat de les Cents Donzelles, l'any 1152 fou miraculosament alliberat per intercessió de Sant Esteve, pel camí que anava de Vila-seca a la platja del Racó amb la comitiva que anava a pagar el rescat.
Dues viles la llegenda en la història ha agermanat, a Bagà i a Vila-seca el Rescat s'ha eternitzat. Per això, els seus colors són el verd i el vermell, juntament amb el groc i el blau.
Els primers quatre capgrossos de Vila-seca formen part del patrimoni local cultural tradicional des del mes de desembre de 1967, quan l'Ajuntament de Vila-seca pren l'acord d'adquirir-los a una empresa de Barcelona tal i com consta a la documentació existent a l'arxiu municipal.
És en el mes de gener de 1968 quan surten per primera vegada durant les festes de Sant Antoni, és a dir que ja tenen 30 anys, i en sabem, a partir de les seves sortides posteriors, que acostumaven a participar en la rebuda de l'Home dels Nassos; l'última constància fotogràfica que ens ha arribat és del desembre de 1979.
Des d'aleshores ningú recordava haver-los tornat a veure pel carrer. La Colla Gegantera i Grallers de Vila-seca, en el mes de desembre de 1995, es va marcar la fita de recuperar-los.
La tasca de profunda restauració fou feta per dos joves membres de la pròpia colla gegantera, l'Alícia Bescós i el Dídac Pardo, amb experiència en treballs de restauració de béns culturals.
La festa de retrobament i bateig dels capgrossos de Vila-seca va tenir lloc el 27 de gener de 1996. Els noms amb què van ser batejats van ser escollits entre tots els suggerits pels nens i nenes de Vila-seca: el Carallot Orellut, la Bruixota Carallarga, el Iaio Sisquet i la Tia Pepa.
El retrobament es va fer amb tots els honors, doncs, i van estrenar també un ball i música propis: "El Ball de la Tornada dels Capgrossos de Vila-seca" amb la música feta especialment per a aquesta ocasió per la professora de piano i directora coral local, Sílvia Gil-Pérez.
És un petit capgròs que representa la figura d'un pallasset, va ser cedit a la colla gegantera per la família vila-secana Garriga Pujals, i es va incorporar al seguici a partir del gener de 1997.
Es desconeix el seu origen, però pel seu aspecte fa pensar que és bastant antic.
Amb motiu del 15è aniversari de la colla gegantera, i per iniciativa de l'Associació Cultural Catalana-Iberoamericana, el 18 de gener de 1998 es va presentar en públic el capgròs de la Mulata Cachita, feta per les mans de l'Alícia Bescós i el Dídac Pardo, membres de la colla.
La figura representa una mulata cubana abillada amb un vestit blanc a l'estil de les esclaves del segle XIX i un mocador vermell. Aquest capgròs simbolitza els nexes d'unió entre el poble cubà i vila-secà, pel que fa a l'àmbit musical.
Text i fotografia: Joaquim Vives (Agost 2010)
"La biblioteca pública ha de ser una institució bàsica en la comunitat pel que fa a la recopilació, preservació i promoció de la cultura local en tota la seva diversitat."
