Hi ha constància documental de l'existència del tradicional Cós de Sant Antoni de les darreries del segle XVIII. La documentació explica que en aquella època, el mossèn llançava una bandera enlaire després de beneir els animals. El genet més ràpid la recollia i la resta, el perseguien. Tots els participants anaven fins a les quatre carreteres i tornaven fent un tomb per tota la vila. El cavall que traspassava la línia d'arribada amb la bandera era el guanyador.

La història del municipi té capítols escrits en matèria eqüestre. Les curses de cavalls formen part de la vida i la tradició del municipi i s'han convertit, amb el temps, en un dels elements més autòctons de la Festa Major de Sant Antoni, que per aquesta competició atrau gent d'arreu de la geografia espanyola. Vila-seca, juntament amb l'hipòdrom de la Zarzuela (Madrid), Sant Sebastià i Sevilla, és un dels llocs que apleguen el calendari oficial de competicions hípiques a l'Estat Espanyol.

El "cós" ja se celebrava a finals del segle passat. Un document de l'any 1816 que s'ha pogut recuperar dóna fe dels premis que es lliuraven en aquell època i de la forma en què es desenvolupava la competició. Les cavalleries, després d'haver estat beneïdes, i quan acabava la processó, es congregaven a la Casa de la Vila. Acte seguit, el rector de la parròquia llançava una bandera a l'aire i el genet que l'atrapava havia de sortir corrents, perseguit per la resta de competidors. Anaven cap a les quatre carreteres i a la tornada feien un tomb al voltant de la Vila per la Plaça de Sant Antoni, carrer de la Presó, carrer de Sant Josep, per la Plaça de Manyà i carrer Major. La montura que travessava primer la línia d'arribada resultava guanyadora. El primer premi era un corder; el segon, quatre pollastres; el tercer quatre coques; i el quart, quatre cebes i un manat d'alls.

Els cóssos o curses de cavalls poden tenir uns orígens religiosos, ja que en algunes antigues pràctiques rituals agràries hi figuraven. Les curses havien format art del vell ritual del culte al Sol i bé podria ésser  que en fossin una supervivència. S'intentava simular el trajecte del Sol i, amb aquesta màgia simpàtica accelerar-ne la carrera. Els anells, garlandes, coques i pastissos sempre circulars que hom donava com a premi tenien també un marcat sentit solar. Les civilitzacions primitives han organitzat sovint una religió natural i un dels seus principis ha estat creure que els moviments accelerats i ràpids accentuen per simpatia el creixement dels vegetals. Dintre d'aquesta rapidesa ritual de sacerdots i actuants pot incloure's el costum de fer una cavalcada pels carrers del poble després de la benedicció dels animals per aconseguir el banderí. Però el "cós" autèntic va començar fa uns cent anys, com assenyala Tecla Garcia en un estudi sobre el tema.

Atesa la importància de la vinya i la indústria vitivinícola vila-secana d'aquella època, s'establiren al poble alguns comerciants estrangers. Dos de francesos, anomenats Barrau i Planchons, tenien uns preciosos cavalls per transportar el vi que s'exportava a Salou i a Tarragona. Com sovint coincidien en la ruta, la rivalitat entre els carreters d'ambdós comerciants era molta i aviat sorgí el repte de fer un "cós" per a provar quin cavall era millor.

S'acordà el dia de Sant Antoni Abat, que era mitja festa per als treballadors, després de la benedicció dels animals. Per la carretera fins al pas a nivell del "Carrilet" de Salou i tornar. Així, el primer "cós" fou disputat pels "Percheron" dels Barrau i "l'Andalús" dels Planchons. La sortida es féu des de les proximitats de la Riera. En tocar les dotze en el rellotge del campanar es va sentir una forta xiulada. Guanyà el "Percheron" dels Barrau. Malgrat no haver-hi premi, aviat començaren els preparatius per a repetir la cursa de l'any següent amb més cavalls i genets vila-secans. El batlle, Joan Vidal Veciana, va prometre el suport material i personal de l'ajuntament.

El senyor rector, mossèn Sebastià Obrador, accedí a donar l'import de la venda d'estampes de Sant Antoni com a premi, creient que així aniria més gent a missa. Hi hagueren també nombroses donacions particulars. Amb el temps, el premis assoliren la màgica xifra de 15 pessetes. Les estampes valien cinc cèntims.

L'envelliment d'homes i cavalls va portar anys de crisi fins a la nova empenta de Joan Gené Salvadó i uns quants joves del poble. Un xai, unes gallines i un conill foren els premis d'aquell any. L'euga blanca de Ca Xatruch fou l'animal més famós d'aquesta segona etapa del "cós" per les seves victòries. Fins i tot es va portar, contra les normes, el cavall del tarragoní Minguet per a derrotar-la. El senyor Xatruch estava disposat a matar el seu animal prop de la Reixa de Torrell si al retorn no anava davant. L'euga vila-secana tornà a guanyar aquell emocionant "Cós" de 1908. Les curses eren molt populars. Així, amb motiu de la inauguració de l'enllumenat de gas del 1910 es disputà una cursa, guanyada per "Garboso", propietat de Joan Gené Salvadó. L'ermita de la Pineda era la destinació de molts ex-vots dels participants.

Malgrat algun parèntesi, que era cobert amb curses de matxos, mules o ases, la tradició mantingué el seu nivell creixent aquí i a la comarca. A partir de l'any 1923, l'Ajuntament es va fer càrrec dels premis. El batlle Elies Garrabé hagué de prohibir l'any 1930 la celebració del "cós" en aquell indret tradicional a  causa de l'augment del perillós tràfic de cotxes i camions, i a l'asfaltat de la carretera. Aquell any encara s'hi va fer. L'antagonisme entre les societats recreatives a causa de la cursa va provocar incidents com el canvi de cavall d'Esteve Seritjol. El genet vila-secà guanyà amb un cavall de Reus, demostrant la seva classe als propietaris vila-secans d'animals.

L'any 1931 es començà a fer pel camí de la Pineda fins a la "casilla" de la Miquela, a la via de València. La tradició no es perdé en l'obligat parèntesi de la guerra. L'asfaltat del camí de la Pineda, convertit en carretera, forçà nous canvis. L'albereda de Folc, la Parada de l'Hort del Pep, el camí dels Emprius, l'actual autovia de Vila-seca a Salou abans de la seva construcció, els terrenys de la Formiga propers a l'estadi i la Parada Gran del Castell han estat al llarg dels anys el marc de les tradicionals curses vila-secanes abans de l'actual Circuit Urbà del Parc de la Torre d'en Dolça. En l'actual circuit es disputen curses des de l'any 2001, després d'una renovació i adaptació del parc per part de l'Ajuntament.

El "cós" de Sant Antoni seguirà identificant el municipi vila-secà arreu de les comarques tarragonines i més enllà durant molt temps.

Fa uns 15 anys, les curses de Vila-seca es van professionalitzar i ara estan reglamentades segons el "Foment de Cria Cavallar". Les curses de Vila-seca es poden considerar com a hipòdrom professional, com poden ser-ho els de Madrid, Sant Sebastià o París. Vila-seca és l'únic lloc de Catalunya on es corre amb l'autorització de la Societat de Foment de la Cria Cavallar d'Espanya. Fa uns 25 anys, a la cursa ja s'hi van començar a congregar els millors genets espanyols com Claudio Carudel i Lluís Saugart.

Als terrenys on se celebra la competició, al Parc de la Torre d'en Dolça, s'hi congreguen actualment més de deu mil persones per assistir a les carreres. Les apostes que es fan a les curses de Sant Antoni són discretes, però s'hi demostra el goig de les persones pel fet de poder-hi participar.

Juny 2010

• Recull de premsa 1988-1998.