En paraules de M. Pineda Cardona Morell...

Ningú s'estranyarà si dic que la dansa ha destacat sempre per ser font d'interès i de conservació del patrimoni. Són moltíssimes les danses i les tradicions que hem deixat perdre, i l'oblit s'ha endut costums que ens podrien haver ajudat a conèixer millor el nostre passat. Va ser precisament quan vaig haver de fer un treball, que vaig pensar en fer-lo sobre algun costum o tradició de Vila-seca que s'hagués perdut amb el pas dels anys, i va ser llavors quan em van parlar d'aquest ball. Cada poble, cada país i cada nació té unes creences i unes tradicions que passen de generació en generació. En el meu cas, sempre he estat agraïda al meu poble que em va veure néixer, i a les seves tradicions, ja que sempre he cregut que són el reflex de la gent que el compon, i és per aquest motiu que crec que s'han de conservar i no s'haurien de perdre mai. Així doncs, em vaig posar a la recerca de totes les dades possibles que em permetessin recuperar aquest magnífic ball, signe d'identitat del nostre poble, de la nostra tradició i de les nostres creences, que molt desgraciadament els anys s'havien ocupat de deixar en l'oblit. I van ser les converses amb persones grans i amb d'altres que havien sentit a parlar del ball, les que van fer possible la creació d'aquest llibre El Ball de Sant Esteve. Cal tenir molt present, pel que fa als costums i a la cultura en general, que ens queda la memòria viva de les persones que en van ser testimoni i que amb els seus records, vivències i explicacions em van permetre de recuperar aquell ball parlat. No ho vaig fer, però, de manera testimonial, el cert és que en pertànyer a l'Esbart Dansaire Ramon d'Olzina de Vila-seca, la meva il·lusió consistia a recuperar aquest ball perdut i segueix sent la de poder tornar-lo a realitzar, perquè el passat sempre torna i s'acaba convertint en el nostre present, ja que el ball és "festa" en el ple sentit de la paraula. Va representar per a mi una gran satisfacció, orgull i gratitud el fet de veure el resultat del meu treball i que finalment fos convertit en llibre, ja que va ser realitzat amb molta il·lusió i amb molt d'esforç.

Juny 2010