TraductorTraductor
El ball de diables és una manifestació folklòrica de la cultura popular catalana que representa la lluita entre el bé -encapçalat per la figura de l’Arcàngel Sant Miquel- i el mal -encapçalat per la figura de Llucifer i la seva mà dreta, la Diablessa-. A Vila-seca es té constància de les seves actuacions des de mitjan s.XIX fins al primer terç del s.XX.
Malgrat que Joan Amades situava en el seu Costumari Català la primera referència de representació de lluita entre àngels i diables en el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó (any 1150), a hores d’ara sembla improbable que això fos així i no ha aparegut cap document que ho certifiqui. El que sí sabem del cert és que, posteriorment i durant els segles XV i XVI, en diverses processons de Corpus de Catalunya hi apareixen representacions de les lluites entre els Àngels i els Diables. En algunes representacions els diables van acompanyats d’algun Drac i l’Arcàngel Sant Miquel és l’encarregat d’aniquilar el drac i els diables. Un exemple clar n’és la referència que el Llibre de les Solemnitats de Barcelona fa de la participació dels diables, encapçalats per Llucifer, a la processó de Corpus de Barcelona, l’any 1424, si bé sabem que anteriorment ja hi apareixien. I no només de Barcelona: un altre exemple clar en són les Ordinacions del Corpus de Cervera, on tenim referències de la participació dels diables a les processons de 1426, 1423, 1418 i, la més antiga de totes; a la processó de 1411, on s’indica que per encapçalar-la “vagen Lucifer e los diables“.
A Vila-seca existeixen referències prèvies a l’aparició de l’actual Ball de Diables de mitjan i finals del segle XIX. Es té constància que aleshores es realitzaven actuacions de Diables al municipi, que malgrat no quedar emmarcades dins l’activitat d’una entitat com l’entenem avui en dia, molt probablement eren fetes per part de gent del nostre municipi, suposició que fem a raó que, al Camp de Tarragona, el model predominant de ball de diables era el de participació individual. Un exemple n’és la cita del Diari de Tarragona en la seva publicació de 31 de juliol de 1880, que en el seu relat sobre les Festes de Sant Esteve d’aquell any deia “Se agregará a la comitiva una numerosa comparsa de diables que dispararán fuegos artificiales durante este acto.” Un altre bon exemple és aquesta narració escrita originalment per Francesc Pelai Briz a La Roja l’any 1876 i que recollia la revista l’Avenç en aquest article (IV) de l’any 1889 (l’any de traspàs de l’autor). Es referiria a la Festivitat de Sant Esteve a Vila-seca de l’any 1866:
“Ara fará uns deu anys trobantnos a Tarragona jo y mon amich Remí, anarem a festa major al poble de Vila-seca. No hi anavam per veure cap monument, ni a cercarhi cap tradició, ni tampoc perquè fos ell espill d’alguna especialitat ja en llenguatge, ja en trajo, res d’això s’hi troba; però sí’ns duya l’afany de presenciar una d’aqueixas pantomimas populars qu’allí s’ conservan ab tota la grotresca naturalitat dels primers temps en que foren inventadas. Nos havian parlat del ball de la Rosaura y del d’en Serrallonga y nosaltras volíam veure aquells personatges coberts d’antiquelas y casacas de tot tall y de tot temps. Volíam contemplar d’aprop aquells diables de las petadoras carretillas y cuas desvergonyidas […]”.
Pelai Briz, a La Roja, 1876
Altres exemples de referències històriques són els que es troben en els llibres d’actes de Ple de l’Ajuntament de Vila-seca, presents a l’Arxiu Històric Sir Esteve Morell i Scott de Vila-seca. Dos exemples on se cita el Ball de Diables són:
“Habiéndose acercado al senyor Alcalde algunos individuos indicando el deseo de que la Corporación consigne algo de su presupuesto para subvenir a los festejos que con tal motivo debiera tal vez celebrarse, después de un detenido debate en el que los pareceres de los Sres. Concejales estuvieron discordes, se acordó en votación nominal invertir de los fondos municipales la cantidad de ochenta pesestas para las “torres” vulgo “Castells” y otra igual suma para los gastos que originen los fuegos artificiales conocidos por “Ball de Diables”.
Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament de Vila-seca , 14 de juliol de 1881
“Habiéndose manifestado por el señor Presidente que los aficionados a torres o castells, lo mismo que los jóvenes que organizan los bailes de D.Jacinto y el vulgarmente conocido por de Diables, se le habían acercado pidiendo algún donativo para contribuir a que tengan alguna animación los festejos que tratan de celebrar en los próximos días tres y cuatro de agosto inmediato […]“.
Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament de Vila-seca , 26 de juliol de 1883
Aquestes referències i d’altres, proven la presència de ball de diables en les festes majors de l’època vuitcentista a Vila-seca. Aleshores, aquest ball de diables era, amb tota probabilitat, del model històric conegut com a Camp de Tarragona o de Participació Individual, que s’ha preservat fins a dia d’avui en molt pocs municipis, com ara Reus o Alforja. Aquest model no és el model actual del Ball de Diables de Vila-seca, i es tracta d’un model on la participació dels diables és a títol individual. No existeix una estructura teatral ni militar (no hi ha presència de Llucifer i Diablessa) i els vestits i les carretilles són propietat -o lloguer- de cada participant del ball. En canvi, actualment i des de la seva refundació, el Ball de Diables de Vila-seca segueix el model històric penedesenc o militar, en què tots els diables vesteixen d’una mateixa forma, com si d’un exèrcit es tractés, i estan jeràrquicament per sota de Llucifer -que vesteix capa i barret de copa- i la Diablessa -que vesteix faldilla i pamela-. En el model històric penedesenc, es representa el ball parlat (a Vila-seca, Ball de Sant Miquel i Diables) on els diables són vençuts a mans de l’Arcàngel Sant Miquel, després de representar una obra amb part litúrgica -repetida any rere any- i part satírica -versots-.
Aquesta diferència entre models històrics és, segurament, la causa que avui dia no conservem un llegat millor d’aquelles actuacions de l’època vuitcentista, ja que el model Camp de Tarragona dificultava la consolidació en el temps d’aquesta tradició centenària.
Les principals actuacions a Vila-seca giren a l’entorn de les seves festes majors: la d’hivern, en honor a Sant Antoni Abat (17 de gener) i la d’estiu, en honor a la Invenció del Cos de Sant Esteve (3 d’agost); i es tracta, fonamentalment, de correfocs o cercaviles de foc, i de la representació del seu ball parlat.
Més informació a la secció del Ball de Diables de Vila-seca.
"La biblioteca pública ha de ser una institució bàsica en la comunitat pel que fa a la recopilació, preservació i promoció de la cultura local en tota la seva diversitat."
