Ball de Diables de Vila-seca

El Ball de Diables de Vila-seca és una entitat de cultura popular, recuperada l’any 1989 per un grup de joves vila-secanes i vila-secans, malgrat que es té constància de les seves actuacions des de mitjan s.XIX fins al primer terç del s.XX.

Es tracta d’un ball de diables, manifestació folklòrica de la cultura popular catalana, que representa la lluita entre el bé -encapçalat per la figura de l’Arcàngel Sant Miquel- i el mal -encapçalat per la figura de Llucifer i la seva mà dreta, la Diablessa-.

Les seves principals actuacions a la localitat vila-secana giren a l’entorn de les seves festes majors: la d’hivern, en honor a Sant Antoni Abat (17 de gener) i la d’estiu, en honor a la Invenció del Cos de Sant Esteve (3 d’agost); i es tracta, fonamentalment, de correfocs o cercaviles de foc, i de la representació del seu ball parlat.

Orígens i influències

El ball de diables de Vila-seca és un ball típic de la cultura popular catalana. La seva base és una representació entre la lluita de les forces del bé, representades per l’àngel, i les forces del mal, representades pels diables.

Malgrat que Joan Amades situava en el seu Costumari Català la primera referència de representació de lluita entre àngels i diables en el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó (any 1150), a hores d’ara sembla improbable que això fos així i no ha aparegut cap document que ho certifiqui. El que sí sabem del cert és que, posteriorment i durant els segles XV i XVI, en diverses processons de Corpus de Catalunya hi apareixen representacions de les lluites entre els Àngels i els Diables. En algunes representacions els diables van acompanyats d’algun Drac i l’Arcàngel Sant Miquel és l’encarregat d’aniquilar el drac i els diables. Un exemple clar n’és la referència que el Llibre de les Solemnitats de Barcelona fa de la participació dels diables, encapçalats per Llucifer, a la processó de Corpus de Barcelona, l’any 1424, si bé sabem que anteriorment ja hi apareixien. I no només de Barcelona: un altre exemple clar en són les Ordinacions del Corpus de Cervera, on tenim referències de la participació dels diables a les processons de 1426, 1423, 1418 i, la més antiga de totes; a la processó de 1411, on s’indica que per encapçalar-la “vagen Lucifer e los diables“.

A Vila-seca existeixen referències prèvies a l’aparició de l’actual Ball de Diables de mitjan i finals del segle XIX. Es té constància que aleshores es realitzaven actuacions de Diables al municipi, que malgrat no quedar emmarcades dins l’activitat d’una entitat com l’entenem avui en dia, molt probablement eren fetes per part de gent del nostre municipi, suposició que fem a raó que, al Camp de Tarragona, el model predominant de ball de diables era el de participació individual. Un exemple n’és la cita del Diari de Tarragona en la seva publicació de 31 de juliol de 1880, que en el seu relat sobre les Festes de Sant Esteve d’aquell any deia “Se agregará a la comitiva una numerosa comparsa de diables que dispararán fuegos artificiales durante este acto.” Un altre bon exemple és aquesta narració escrita originalment per Francesc Pelai Briz a La Roja l’any 1876 i que recollia la revista l’Avenç en aquest article (IV) de l’any 1889 (l’any de traspàs de l’autor). Es referiria a la Festivitat de Sant Esteve a Vila-seca de l’any 1866:

“Ara fará uns deu anys trobantnos a Tarragona jo y mon amich Remí, anarem a festa major al poble de Vila-seca. No hi anavam per veure cap monument, ni a cercarhi cap tradició, ni tampoc perquè fos ell espill d’alguna especialitat ja en llenguatge, ja en trajo, res d’això s’hi troba; però sí’ns duya l’afany de presenciar una d’aqueixas pantomimas populars qu’allí s’ conservan ab tota la grotresca naturalitat dels primers temps en que foren inventadas. Nos havian parlat del ball de la Rosaura y del d’en Serrallonga y nosaltras volíam veure aquells personatges coberts d’antiquelas y casacas de tot tall y de tot temps. Volíam contemplar d’aprop aquells diables de las petadoras carretillas y cuas desvergonyidas […]”.
Pelai Briz, a La Roja, 1876

Altres exemples de referències històriques són els que es troben en els llibres d’actes de Ple de l’Ajuntament de Vila-seca, presents a l’Arxiu Històric Sir Esteve Morell i Scott de Vila-seca. Dos exemples on se cita el Ball de Diables són:

“Habiéndose acercado al senyor Alcalde algunos individuos indicando el deseo de que la Corporación consigne algo de su presupuesto para subvenir a los festejos que con tal motivo debiera tal vez celebrarse, después de un detenido debate en el que los pareceres de los Sres. Concejales estuvieron discordes, se acordó en votación nominal invertir de los fondos municipales la cantidad de ochenta pesestas para las “torres” vulgo “Castells” y otra igual suma para los gastos que originen los fuegos artificiales conocidos por “Ball de Diables”.
Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament de Vila-seca , 14 de juliol de 1881

“Habiéndose manifestado por el señor Presidente que los aficionados a torres o castells, lo mismo que los jóvenes que organizan los bailes de D.Jacinto y el vulgarmente conocido por de Diables, se le habían acercado pidiendo algún donativo para contribuir a que tengan alguna animación los festejos que tratan de celebrar en los próximos días tres y cuatro de agosto inmediato […]“.
Llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament de Vila-seca , 26 de juliol de 1883

Aquestes referències i d’altres, proven la presència de ball de diables en les festes majors de l’època vuitcentista a Vila-seca. Aleshores, aquest ball de diables era, amb tota probabilitat, del model històric conegut com a Camp de Tarragona o de Participació Individual, que s’ha preservat fins a dia d’avui en molt pocs municipis, com ara Reus o Alforja. Aquest model no és el model actual del Ball de Diables de Vila-seca, i es tracta d’un model on la participació dels diables és a títol individual. No existeix una estructura teatral ni militar (no hi ha presència de Llucifer i Diablessa) i els vestits i les carretilles són propietat -o lloguer- de cada participant del ball. En canvi, actualment i des de la seva refundació, el Ball de Diables de Vila-seca segueix el model històric penedesenc o militar, en què tots els diables vesteixen d’una mateixa forma, com si d’un exèrcit es tractés, i estan jeràrquicament per sota de Llucifer -que vesteix capa i barret de copa- i la Diablessa -que vesteix faldilla i pamela-. En el model històric penedesenc, es representa el ball parlat (a Vila-seca, Ball de Sant Miquel i Diables) on els diables són vençuts a mans de l’Arcàngel Sant Miquel, després de representar una obra amb part litúrgica -repetida any rere any- i part satírica -versots-.

Aquesta diferència entre models històrics és, segurament, la causa que avui dia no conservem un llegat millor d’aquelles actuacions de l’època vuitcentista, ja que el model Camp de Tarragona dificultava la consolidació en el temps d’aquesta tradició centenària.

Recuperació, model i personatges principals

El 22 de març de 1989 es signa l’Acta Fundacional de l’actual entitat. Hi consten com a fundadors Carles Rovira Sancho, Bernadette Farriol Roigés, Jordi Gómez Blanch, Robert Redón Pérez i Rosa M. González López.

En primer lloc, s’elabora la primera edició dels vestits del Ball. Es tracta, aleshores, de vestits de roba de sac d’avellanes, tintats en vermell i amb motius pintats en negre (diables). Aquests vestits protegien poc de les espurnes i es van usar des del bateig (el dia 6 d’agost, per part del Ball de Diables de Tarragona) i fins la celebració del 5è aniversari, l’any 1994, quan s’estrenà la segona edició dels vestits, ja de roba de cotó pintada.

Des de la seva refundació, el Ball de Diables de Vila-seca segueix un dels dos models històrics i tradicionals de balls de diables, que defugen les representacions dutes a terme per colles de diables o dimonis, grups de foc o grups d’animació amb foc que, avui en dia, són majoritaris en les festes populars dels Països Catalans. En el cas de Vila-seca, el model de ball de diables és, des de 1989, el model militar o penedesenc.

Les principals característiques d’aquest model de ball de diables són:

Tots els diables vesteixen igual en estructura militar
Existeixen figures principals i rangs: Llucifer, Diablessa, diables
Es representa ball parlat i existeix la figura de l’àngel
Els vestits són de roba de lli o de sac
Els vestits són amb motius pintats, no cosits
Els tabalers també són diables i vesteixen igual
Els tabals que s’usen són tradicionals i artesans
Les carretilles i els vestits són propietat del Ball
El nombre de diables que cremen és fix
S’usa calçat tradicional: espardenyes

És per això que l’any 1990 el BDV incorporen el Ceptre de Llucifer i l’any 1994 el Ceptre de la Diablessa, tots dos obra de l’escultor vila-secà Antoni Mas Castelltort. Quan parlem de Balls de Diables, ens referim a ceptres com a aquells elements que usen Llucifer i la Diablessa per a cremar. A diferència de les maces, els ceptres són elements grans, que normalment disposen de diverses varilles a diferents alçades per a poder-hi carregar pirotècnia; i que representen figures associades al mal, al pecat o a la temptació. En el cas de Vila-seca, tots dos són íntegrament d’acer.

El Ceptre de Llucifer representa un drac de tres caps amb unes amples ales d’on en surten sis varetes per a posar-hi pirotècnia. El drac és un animal mitològic molt present en la cultura popular catalana i en les representacions del mal presents en les processons religioses de la història de Catalunya. S’associa la seva imatge a la lluita contra els déus i contra el Sol des de fa mil·lenis, però en l’art cristià medieval representa la figura del pecat. Pel que fa al Ceptre de la Diablessa, representa una serp (imatge de la temptació i el pecat) acompanyada per la fulla i fruit d’estramoni (o planta del diable, trompeta de l’infern o planta de l’infern), i és l’origen del logotip oficial del Ball de Diables de Vila-seca.

Pel que fa als diables rasos, l’actual edició dels vestits del BDV (2018) són vestits amb roba de lli pintada. Aquests vestits, tenen com a element característic les panxes de rèptil, inspirades en el Ceptre de la Diablessa i el logo de la Colla. El color principal segueix sent el vermell, malgrat que destaca la presència del daurat, que es fa més evident en els vestits de Llucifer i la Diablessa, amb un toc senyorial més destacat.

Seccions

Tabals: Un altre dels elements fonamentals dels balls de diables és la música. A les colles tradicionals, els diables són acompanyats pel so dels tabals (timbals tradicionals). El BDV té un nombre fix de tabalers en les seves actuacions (10) que toquen deu tabals artesanals, obra de Xixo Luthier. Pel que fa als tocs, la Colla disposa de fins a 9 tocs propis.

Ball de Diables Infantil: el 12 de maig de 2018 el Ball de Diables Infantil de Vila-seca era batejat pel Ball de Diables Infantil d’Alforja. Es formalitzava, aleshores, una nova secció de l’entitat, que permet la representació del ball de diables per part de la canalla entre 6 í 15 anys. L’estructura, els vestits, els tocs i totes les característiques del Ball Infantil són les del Ball de Diables.

Històrics: entre els anys 2014 í 2019 el BDV formalitza la Secció Històrics, formada per totes aquelles persones que han format part del Ball de Diables i ja no en formen part activament. Representen de forma quinquennal el Correfoc dels Històrics i participen en altres activitats internes del BDV.

Els presidents

El Ball de Diables de Vila-seca ha tingut els següents presidents, des de la seva refundació:

1989 - 2003: Robert Redón Pérez

2003 - 2010: Xavier Colomina Granell

2010 - 2018: Jordi Saltó Saltó

2018 - 2019: Ferran López Andreu

2019 - Actualitat: Eloi Alcaide Alonso

Efemèrides

22/03/1989: recuperació del BDV
06/08/1989: bateig del BDV per part del BD de Tarragona
Tardor 1989: s’incorporen els primers tabals
21/01/1990: s’incorpora el Ceptre i la figura de Llucifer
23/06/1990: 1r correfoc fora de Vila-seca (El Pla de Santa Maria)
23/01/1994: s’incorpora el Ceptre i la figura de la Diablessa
23/01/1994: en el 5è Aniversari s’estrena la 2a edició de vestits
03/11/2000: participació a la Fira Mediterrània de Manresa
14/08/2001: 1r correfoc fora de Catalunya (Ballovar)
01/02/2003: coorganització de la I Trobada de Diables dels PPCC, a Vila-seca
27/07/2003: participació en els X World Police & Fire Games a l’Estadi de Montjuïc de BCN
17/01/2004: estrena de la 3a edició de vestits
12/01/2008: recuperació del Seguici Tradicional
07/02/2009: participació a Berga de la trobada en contra de la Llei del Foc
15/01/2010: 1a representació del ball parlat de Sant Miquel i Diables
16/01/2010: 1a edició de la Nit del Foc
02/08/2014: organització de la I Trobada de Diables del Tarragonès, a Vila-seca
03/08/2014: I Correfoc dels Històrics
17/01/2015: 1a edició de la Carretillada
12/05/2018: bateig del BDiV
12/05/2018: estrena de la 4a edició de vestits
23/06/2018: estrena dels 10 tabals tradicionals de Xixo Luthier
19/01/2019: estrena de la 2a edició de les maces (Rafael Vilella)
11/04/2019: presentació del primer conte editat pel BDV: “Volem ser Diables!” (J. Tibau, A. Faro)
03/08/2019: organització de la I Trobada Nacional de Diables per Vegueries a Vila-seca
05/10/2019: 2n classificat al Concurs Nacional de Tabals Tradicionals a Cervera
06/11/2019: candidatura al Premi a l’Entitat dels III Premis Antoni Carné a l’Associacionisme Cultural Català