Traductor

Fons històrics
Patents de sanitat

"">

Patents de sanitat (S. XVIII i XIX)

Patent de sanitat (1814).

La patent de sanitat, també coneguda com a butlleta de sanitat, era un document destinat a acreditar l’estat sanitari del port de sortida o de procedència d’un vaixell. El document s’havia d’exhibir en arribar al port de destí amb l’objectiu de demostrar que no presentava cap perill per la pública salut i permetre, per tant, les autoritatssanitàries, el desembarcament de persones i mercaderies. Si el vaixell procedia d’un lloc on generalment hi havia malaltia endèmica, com per exemple podien ser alguns ports del Nord d’Àfrica, es considerava que la patent era bruta i, per tant, s’obligava al vaixell a realitzar una quarantena. Si pel contrari el port del qual procedia el vaixell estava a l’occident, amb sistemes de control sanitari marítim, similars als d’Espanya, es considerava que portava patent neta.

El document s’havia d’expedir en un moment proper a la partença del vaixell. Les patents més antigues eren redactades manualment cada vegada que es demanava i segellada per l’autoritat del port de sortida. Al segle XVIII ràpidament es van estendre pels ports els formularis de patents als que només calia omplir les dades necessàries establertes als reglaments.

Aquestes dades que havien de constar a la patent eren el nom del vaixell, el nom del patró, la procedència, el destí, la càrrega i el dia de sortida. Amb el pas del temps, amb motiu per exemple de la presència de passatgers a bord, s’incorporaren altres dades com el nombre de persones que transportaven. També s’hi afegiren dades del vaixell com les dimensions i el tonatge. Generalment, al revers del document s’indicava els ports on el vaixell s’aturava durant la seva travessia. En aquest cas, l’autoritat del port manifestava l’aturada del vaixell i indicava si havia novetat alguna de caràcter sanitari tant al vaixell com al port d’escala.

Un aspecte a senyalar d’aquest document és la seva apreciació artística. Les diferents ciutats gravaven en ella imatges dels sants protectors patrons de la ciutat o vila, imatges del port, els escuts heràldics, segells impresos, etc. La Junta municipal de Vila-seca i port de Salou, durant el segle XVIII, tenia patents a les quals apareixien una representació de Sant Esteve, altres amb representació de Sant Esteve, la Verge del Rosari i Sant Sebastià i d’altres a les que sortia un plànol del cap de Salou.

Patent de sanitat (1767).

La importància que durant el segle XVIII va tenir el port de Salou per l’economia del territori queda reafirmat per la gran quantitat del patents de sanitat donades per l’Ajuntament de Vila-seca primer, i a partir de 1771, per la Junta Municipal de Sanitat de Vila-seca i port de Salou. Entre d’altres, podem destacar el conjunt de patents conservades a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, perquè ens aporta una gran varietat cronològica i alhora ens marca la relació comercial existent entre el territori del Camp de Tarragona i la principal ciutat catalana durant el segle XVIII i bona part del XIX.

A Espanya, la utilització d’aquest document es generalitza a partir de 1720, com a conseqüència de l’epidèmia de pesta que va atacar violentament la ciutat de Marsella i d’una manera o altre va estar vigent fins que l’Organització Mundial de la Salut, a mitjan de segle XX, el va reemplaçar per altres sistemes de vigilància sanitària més global.

Article de l'historiador Pedro Otiña Hermoso

Agost 2015

Bibliografia

  • Otiña Hermoso, Pedro. Sanitat marítima: la defensa de la costa i la salut pública de Tarragona 1720-1930. Tarragona: Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona, Arola, 2014.

Enllaços

"La biblioteca pública ha de ser una institució bàsica en la comunitat pel que fa a la recopilació, preservació i promoció de la cultura local en tota la seva diversitat."