![]() | Esteve Graset Martí(Vila-seca, 1949 - Barcelona, 1996)Actor, director de teatre, escenògraf i dramaturg |
Va néixer a Vila-seca l'any 1949, on va iniciar els seus primers passos en el món del teatre com a actor, director i dinamitzador de projectes i festivals. Esteve Graset era un personatge polifacètic amb un gran esperit creatiu i amb una gran vocació i passió pel teatre. Investigador de nous llenguatges i motor de projectes i creacions escèniques innovadores. Com a actor i director formà part de la companyia Brau Teatre, fundada a Vila-seca l'any 1970, una proposta de teatre alternatiu i reivindicatiu que no va ser sempre compresa per aquells que l'envoltaven. L'any 1975 marxa a Londres i després a Malerargues (França), on va estudiar i treballar com a actor i director en diferents produccions de la companyia Roy Hart Theatre.
Amb la compositoria María Escribano realitzà les obres: Cantos de Lorca (amb textos de Federico García Lorca) i Variaciones sobre MacBeth (amb textos de William Shakespeare), ambdues per a veu, piano i percussió. Foren enregistrades per a Radio Nacional de España (Madrid, 1977 i 1981). El concert per a piano i veu Opening (1981) pertany també a aquesta etapa. Des de l'any 1977 imparteix formació teatral, en relació a les seves investigacions sobre la veu, en diferents àmbits professionals, tant a l'Estat com a la resta d'Europa. L'any 1980 rep el Premi Crítica "Serra d'or" al millor treball de recerca teatral per la seva investigació sobre la veu en la trilogia Magrinyana i l'any 1983, el premi especial de la Stanislavki Founden de Dinamarca, pel mateix concepte. Entre els anys 1983 i 1985 dirigeix les tres edicions del Festival de Teatre al Carrer de Salou. Dirigirà també entre els anys 1982 i 1983 la companyia Arc de teatre de València. La Trilogia de la veu es tancà amb l'epíleg Veu / Exposició, una actuació-instal·lació que es va presentar al Sitges Teatre Internacional el 1987.
El pas d'Esteve Graset per Arena Teatro deixarà empremta en el seu fundador, Enrique Martínez, actor i cantant, que continuarà la recerca sobre la veu iniciada per Graset durant els anys 70, oferint també cursos de formació.
L'any 1994, amb la seva pròpia companyia, estrena l'obra Dónde está la noche, amb textos d'Antonio Fernández Lera i música de Sofia Gubaidulina i Charlie Parker, al Teatro Juan de la Enzina de Salamanca. El 1995 produeix i dirigeix l'obra On són els somnis? a La Nau, de la Universitat de València. Consistí en la presentació de sis instal·lacions i cinc accions en cinc espais diferents. Recuperà instal·lacions anteriors i n'introduí de noves: La hamaca del mar, Palos de lluvia, Paisaje con guadañas/instrumento, Semillas, Paisaje de aluminio i Offertorium.
A finals dels 90, l'Antonio Fernández Lera funda a Madrid la seva companyia Magrinyana. El nom suposa un homenatge a l'Esteve Graset, amb qui col·laborà en algunes produccions. Magrinyana és a més d'un lloc d'inspiració creativa, un record en la memòria d'infantesa de l'Esteve Graset a Vila-seca. El febrer de 2012, en el marc del XII Festival Escena Contemporánea de Madrid, l'Antonio Fernández Lera (escriptor, traductor, director d'escena, periodista i també editor de publicacions relacionades amb les arts escèniques) ha presentat en l'espai dedicat al seu propi treball, Velocidades y quietudes, amb els números 43 i 44 de la col·lecció Pliegos de Teatro y Danza. La publicació s'ha mantingut tal com el propi Graset l'havia preparada, amb textos escènics reelaborats, reflexions sobre teatre i experiències personals. Així mateix, l'Elena Alonso representà a l'escenari de la Casa Encendida: No atreverse es fatal. Esteve Graset (Retratos en serie, nº 6), recuperant el títol del darrer recull de textos d'en Graset i en la línia del seu projecte d'investigació coreogràfica Retratos en serie. Ha estat el seu homenatge a la persona amb qui treballà en les seves últimes creacions, cosa que com reconeix, influí profundament en el seu treball posterior com a coreògrafa. Tot això ens permet parlar de la vigència del treball de l'Esteve Graset i de la capacitat de generar encara, noves creacions. Amb la col·laboració d'Imma Graset Maig 2012 | |
Bibliografia
-
1977. Cantos de Lorca (amb Brau Teatre)
1978-1980. Magrinyana (amb Brau Teatre)
1980. Eme Tres (amb Brau Teatre)
1980. Opening (amb Brau Teatre)
1981. Variaciones sobre MacBeth (amb Brau Teatre)
1983-1984. Comte Arnau (amb Brau Teatre)
1984. L'actor que dansa (amb Brau Teatre)
1985. Sistema solar (amb Brau Teatre)
- Diari de Tarragona del 21 de març de 1985 sobre l'estrena de l'obra Sistema Solar a la Campanya Municipal d'Espectacles de Primavera de Tarragona
- Cartell de l'obra Sistema Solar
1986. Fase I: Usos domésticos (amb Arena Teatro)
- Programa de l'obra Usos domésticos
- Petit dossier de premsa de l'obra Usos domésticos
- Postal - invitació
- El País del 29 d'abril de 1988 sobre la inauguració del XX Festival Internacional de Teatro de Sitges
- Reportatge sobre Arena Teatro i la seva obra Usos domésticos a la revista Ajoblanco
- Archivo Virtual de Artes Escénicas. Ginés Bayonas i Fuensanta Muñoz Clarés. Crítica de Fase I : Usos domésticos
- Fotografia de Paco Salinas de l'obra Usos domésticos
- Dues crítiques de l'obra a càrrec de Ginés Bayona i Fuensanta Muñoz
1989. 1+1
1989. Callejero (amb Arena Teatro)
- Diari sense determinar, de l'abril de 1989 sobre els II Encuentros de Teatro Contemporáneo de Murcia
1990. Extrarradios (amb Arena Teatro) - Trilogia del mar
- El Correo de Andalucía, de l'11 de març de 1990, crítica de l'obra Extrarradios, del grup Arena Teatro
- Cartell del Festival "Etc: Encuentros de Teatro Contemporáneo"
1991. Fenómenos atmosféricos (amb Arena Teatro) - Trilogia del mar
- Cartell de l'obra Fenómenos atmosféricos
- 1991 - Fenómenos atmosféricos - Guió
- Postal - invitació
- Cartell del Festival "Etc: Encuentros de Teatro Contemporáneo"
- Representació de Fenómenos atmosféricos i Ventana trasera al festival "Etc" de Múrcia
- Archivo Virtual de Artes Escénicas. Sebastián Ruiz i Antoni Tordera. Crítica de Fenómenos atmosféricos
- Crítica de l'obra a càrrec d'Antoni Tordera
1992. Expropiados (amb Arena Teatro) - Trilogia del mar
- Cartell de l'obra Expropiados
- 1992 - Expropiados - Guió
- Postal - invitació
- Cartell del Festival "Etc: Encuentros de Teatro Contemporáneo"
- Archivo Virtual de Artes Escénicas. Expropiados, Paz. Por Esteve Graset. Revista Fases. Agosto de 1991
1994. Organum (amb Zotal Teatre)
- La Vanguardia del 23 de juny de 1994. Crítica teatral
- La Vanguardia del 14 de juliol de 1994 sobre la representació d'Organum al SAT / Centre Urbà de les Arts i l'Espectacle
- Postal - invitació
- Guió de l'obra Organum
- Cartell de l'obra Organum
- Programa de l'obra Organum
1994. Dónde está la noche
- Dónde está la noche. Catàleg
- Dónde está la noche. Fitxa del Teatro Pradillo
- Dónde está la noche. Guió
- Adelanto, del 5 d'octubre de 1994 sobre la representació de Dónde está la noche
- La Gaceta, del 6 d'octubre de 1994 sobre la representació de Dónde está la noche
- El País, del 7 d'octubre de 1994
- Crítica de Jerónimo López Mozo
1995. On són els somnis
- Diario 16 del 23 de juny de 1995. Crítica teatral
- Levante del juny de 1995. Crítica teatral
- Revista Escenarios - On són els somnis
Dossiers
Reflexions
- Cornago, Óscar (ed.). Políticas de la palabra: Esteve Graset, Carlos Marquerie, Sara Molina, Angélica Liddell . Madrid: Fundamentos, 2005. pp. 30-37
- Fernández Lera, Antonio. Dramaturgia del mar. Madrid, 1992.
- Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro . Tres Cantos: Akal, 2007. p. 379
Altres
- JANSÀ i GRAN, Carles. En la mort d'Esteve Graset. Més de 30 anys d'un home de teatre: actor, director, autor, creador i pedagog. El Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 1996, núm. 197, p. 12-13.
- JANSÀ i GRAN, Carles. I Festival de Teatre al Carrer. El Pont de fusta : revista de Vila-seca i de Salou, 1983, núm. 48, p. 16-17.
- Esteve Graset Martí presenta un muntatge teatral a l'Hospitalet de Llobregat. El Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 1993, núm. 162, p. 8.
- Esteve Grasset i Martí presenta a França el seu últim muntatge teatral. El Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 1991, núm. 140, p. 7-8.