graset.e.jpg

Esteve Graset Martí

(Vila-seca, 1949 - Barcelona, 1996)

Actor, director de teatre, escenògraf i dramaturg

signa.egraset.gif

Va néixer a Vila-seca l'any 1949, on va iniciar els seus primers passos en el món del teatre com a actor, director i dinamitzador de projectes i festivals.

Esteve Graset era un personatge polifacètic amb un gran esperit creatiu i amb una gran vocació i passió pel teatre. Investigador de nous llenguatges i motor de projectes i creacions escèniques innovadores.LLIBRET MAGRINYANA.jpg

Com a actor i director formà part de la companyia Brau Teatre, fundada a Vila-seca l'any 1970, una proposta de teatre alternatiu i reivindicatiu que no va ser sempre compresa per aquells que l'envoltaven.

L'any 1975 marxa a Londres i després a Malerargues (França), on va estudiar i treballar com a actor i director en diferents produccions de la companyia Roy Hart Theatre.

GREC 1980.jpgA partir de l'any 1977 comença la seva pròpia investigació sobre la veu humana i treballa amb diferents creadors de música contemporània com l'Àngel Recasens. Fruit d'aquest treball presenta, a partir de 1977, diferents espectacles i concerts produïts pel Brau Teatre: La trilogia dramàtica sobre la veu humana, amb Magrinyana (1978), Magrinyana II (1979) i Eme Tres (1980). En les dues últimes comptà amb la col·laboració del Conservatori de Música de Vila-seca.

Amb la compositoria María Escribano realitzà les obres: Cantos de Lorca (amb textos de Federico García Lorca) i Variaciones sobre MacBeth (amb textos de William Shakespeare), ambdues per a veu, piano i percussió. Foren enregistrades per a Radio Nacional de España (Madrid, 1977 i 1981). El concert per a piano i veu Opening (1981) pertany també a aquesta etapa.

Des de l'any 1977 imparteix formació teatral, en relació a les seves investigacions sobre la veu, en diferents àmbits professionals, tant a l'Estat com a la resta d'Europa. II FESTIVAL DE TEATRE AL CARRER.jpg

L'any 1980 rep el Premi Crítica "Serra d'or" al millor treball de recerca teatral per la seva investigació sobre la veu en la trilogia Magrinyana i l'any 1983, el premi especial de la Stanislavki Founden de Dinamarca, pel mateix concepte. 

Entre els anys 1983 i 1985 dirigeix les tres edicions del Festival de Teatre al Carrer de Salou. Dirigirà també entre els anys 1982 i 1983 la companyia Arc de teatre de València. 

La Trilogia de la veu es tancà amb l'epíleg Veu / Exposició, una actuació-instal·lació que es va presentar al Sitges Teatre Internacional el 1987.

ARENA.jpgDel 1986 al 1992 dirigeix la companyia Arena Teatro de Múrcia, produint i representant les seves pròpies creacions com a dramaturg, entre d'altres, la Trilogía del Mar: Extrarradios (1989), Fenómenos atmosféricos (1991) i Expropiados (1992), que es presentà en diversos escenaris europeus, als Estats Units i a Mèxic. Durant aquests anys (1988-1992) va ser també el director artístic dels "etc: Encuentros de Teatro Contemporáneo" (primera edició amb Carlos Marquerie), que es desenvoluparen a Múrcia. 

El pas d'Esteve Graset per Arena Teatro deixarà empremta en el seu fundador, Enrique Martínez, actor i cantant, que continuarà la recerca sobre la veu iniciada per Graset durant els anys 70, oferint també cursos de formació.

 

ZOTAL.jpgL'any 1993 produeix i dirigeix l'obra Organum amb el grup Zotal teatre de Barcelona. L'obra inclou la instal·lació escènica Tubs, que es va presentar en diverses sales de Catalunya i Europa. 

L'any 1994, amb la seva pròpia companyia, estrena l'obra Dónde está la noche, amb textos d'Antonio Fernández Lera i música de Sofia Gubaidulina i Charlie Parker, al Teatro Juan de la Enzina de Salamanca.

El 1995 produeix i dirigeix l'obra On són els somnis? a La Nau, de la Universitat de València. Consistí en la presentació de sis instal·lacions i cinc accions en cinc espais diferents. Recuperà instal·lacions anteriors i n'introduí de noves: La hamaca del mar, Palos de lluvia, Paisaje con guadañas/instrumento, Semillas, Paisaje de aluminio i Offertorium.

 

FOTO 12.jpgMor l'abril de 1996 deixant molts projectes en preparació. Un d'ells, la instal·lació Water clock / Instrument, que es presentà, seguint les seves instruccions prèvies, a Copenhaguen, Dinamarca.

A finals dels 90, l'Antonio Fernández Lera funda a Madrid la seva companyia Magrinyana. El nom suposa un homenatge a l'Esteve Graset, amb qui col·laborà en algunes produccions.

Magrinyana és a més d'un lloc d'inspiració creativa, un record en la memòria d'infantesa de l'Esteve Graset a Vila-seca.

El febrer de 2012, en el marc del XII Festival Escena Contemporánea de Madrid, l'Antonio Fernández Lera (escriptor, traductor, director d'escena, periodista i també editor de publicacions relacionades amb les arts escèniques) ha presentat en l'espai dedicat al seu propi treball, Velocidades y quietudes, amb els números 43 i 44 de la col·lecció Pliegos de Teatro y Danza. La publicació s'ha mantingut tal com el propi Graset l'havia preparada, amb textos escènics reelaborats, reflexions sobre teatre i experiències personals.

Així mateix, l'Elena Alonso representà a l'escenari de la Casa Encendida: No atreverse es fatal. Esteve Graset (Retratos en serie, nº 6), recuperant el títol del darrer recull de textos d'en Graset i en la línia del seu projecte d'investigació coreogràfica Retratos en serie. Ha estat el seu homenatge a la persona amb qui treballà en les seves últimes creacions, cosa que com reconeix, influí profundament en el seu treball posterior com a coreògrafa.

Tot això ens permet parlar de la vigència del treball de l'Esteve Graset i de la capacitat de generar encara, noves creacions.

Amb la col·laboració d'Imma Graset

Maig 2012

Bibliografia

1977. Cantos de Lorca (amb Brau Teatre)

 

1978-1980. Magrinyana (amb Brau Teatre)

 

1980. Eme Tres (amb Brau Teatre)

 

1980. Opening (amb Brau Teatre)

 

1981. Variaciones sobre MacBeth (amb Brau Teatre)

 

1983-1984. Comte Arnau (amb Brau Teatre)

1984. L'actor que dansa (amb Brau Teatre)

 

1985. Sistema solar (amb Brau Teatre)

 

1986. Fase I: Usos domésticos (amb Arena Teatro)

 

1989. 1+1

 

1989. Callejero (amb Arena Teatro)

 

1990. Extrarradios (amb Arena Teatro) - Trilogia del mar

 

1991. Fenómenos atmosféricos (amb Arena Teatro) - Trilogia del mar

 

1992. Expropiados (amb Arena Teatro) - Trilogia del mar

 

1994. Organum (amb Zotal Teatre)

 

1994. Dónde está la noche

1995. On són els somnis

Dossiers

Reflexions

Altres

Enllaços