Traductor

La gent
Personalitats

 

Josep Forasté Llauradó

(Vila-seca, 1927 - 1978)

Tenor

 

Vila-seca, 10 de març de 1927.

Hoy a las 4 de la madrugada, Magdalena ha dado a luz un robusto niño con toda felicidad. Madre e hijo siguen bien” Amb aquestes paraules, Josep Llauradó s’adreçava al comte Sicart per comunicar-li el naixement del seu nét, Josep Forasté Llauradó; era el 10 de març de 1927. Qui seria un reconegut tenor vila-secà neixia al castell on vivien els pares i els avis, administradors del patrimoni dels comtes de Sicart a Vila-seca.

Josep va créixer en una família i en un entorn on la música i el teatre havien estat sempre valorats. El germà de la seva àvia materna, Lluís Pàmies era músic, tocava l’harmònium. L’any 1885 va formar un trio amb Lluís Millet i Josep Badia. Tocaven al cafè Inglès de Barcelona. Uns anys després, el 1891, tocaven al cafè Pelayo, formant un quartet al que s’hi havia afegit Enesto Cioffi. El fill de Lluís Pàmies, Josep, va cursar estudis de violoncel al Liceu de Barcelona.

 

Josep Forasté Sauné, pare del tenor, va seguir la tasca del seu sogre davant l’administració del castell i va ser membre de l’entitat Joventut Catòlica, on projectava el cinema des de l’any 1934 i on participava en les representacions teatrals.

En aquells anys a Vila-seca es va donar la circumstància que van coincidir en el temps un grup de joves amb un gran talent pel cant: Maria Aragonès Nogués, soprano; Anton Clavé, baix, Marcel·lí Olivé, baríton i Josep Forasté Llauradó, tenor. Tots ells es van aplegar sota la direcció de Josep Devesa i Martí, que tot i no ser un músic professional tenia estudis musicals, i va ser l’impulsor de la producció de sarsueles des de la societat “Joventut Catòlica”.

Va ser Josep Devesa qui va descobrir el talent musical de Josep, en provar les veus dels nois del poble per organitzar les caramelles.

Josep, doncs, va iniciar els seus estudis musicals amb Josep Devesa i Martí i els va continuar al Liceu de Barcelona mentre feia el servei militar.

A Barcelona també va rebre classes de cant de la reconeguda soprano, Carme Bau Bonaplata.

El curs 1949-1950, amb 23 anys, tenim constància escrita que es va matricular al Conservatori del Liceu de Barcelona al primer curs de classe d’italià.

 

Les representacions

Els inicis: Agrupación Artística de Vila-seca

A partir de l’any 1943 es van començar a representar sarsueles al local de l’entitat Joventut Catòlica de Vila-seca. Josep Devesa era el director artístic i qui contractava els músics, que acostumaven a ser de Tarragona. Els actors no eren exclusivament els socis de la societat, sinó que hi participaven joves de l’altra entitat que hi havia en aquells moments al municipi, El casino. Les representacions acostumaven a tenir lloc per Pasqua.

La primera obra, La molinera del molí bonic, fou representada només per noies, no pas per motivacions morals, com succeïa en altres llocs, sinó perquè així ho marcava el repartiment, segons ens va explicar Magda Aragonès.

Als setze anys Josep Forasté es feu soci de la societat, està donat d’alta a l’entitat el 31 de desembre de 1943. L’any 1944 va participar per primera vegada en la representació d’una sarsuela, Los de Aragón, en aquesta ocasió ho feu en el cor. L’any següent, 1945, als 19 anys, va debutar com a solista a Los Gavilanes.

El 1946 va participar a l’obra Blancanieves.

L’any 1947 es va representar a Vila-seca Bohemios i aquesta fou la darrera sarsuela en la que participà Maria Aragonès Nogués. Les noies acostumaven a deixar la interpretació un cop començaven a festejar o es casaven. A partir d’aquell moment fou Mercè Marín, la soprano que va ocupar el seu lloc, i quan aquesta va deixar la interpretació, Ventureta Pons, membre de l’”Elenco Teatral Bravium” va actuar a les darreres sarsueles que es van realitzar a Vila-seca.

El mes de març de 1951 l’Agrupación Artística de Vilaseca, nom de la secció de la Joventut Catòlica que es dedicava a la producció teatral, va presentar La Generala. Amb aquesta obra Josep Forasté, Marcè Marín, Esteve Graset i el conjunt de l’agrupació, obtingueren un important ressò. La premsa expressava així el reconeixement cap a les qualitats musicals de Josep Forasté: “De sensacional puede certificarse la actuación del tenor José Forasté, por la magnífica voz de que hizo alarde, de una potencia y extensión insospechadas, y por la magnífica dicción con que interpretó los diferentes números de la obra”.

Lamentamos que estas actividades se concreten al ámbito local y sería muy de desear que el público selecto pudiera admirar el esfuerzo y la perfección con que son presentadas estas obras por aficionados, felicitando a la Agrupación Artística y a su director, José Devesa, por el éxito obtenido”.

El desig expressat pel redactor es va acomplir i aquesta obra fou representada el mes de maig de 1951 al Teatre Fortuny de Reus en un acte a benefici de l’Hospital Sant Joan de la ciutat. La premsa es referia a la representació dient “Sería pueril enjuiciar la labor de los jóvenes de la Agrupación Artística de Vilaseca con la misma severidad que si se tratase de profesionales de la escena y, sin embargo, quedamos favorablemente impresionados, tanto por los valores que empiezan a acusar una indudable predisposición para el arte lírico como por el conjunto que actuó con desenvoltura y acierto”. (Diario Español 12-05-1951).

La col·laboració a benefici de l’Hospital Sant Joan de Reus es repetí l’any 1953, aquell any amb la representació de El Huésped del Sevillano al Teatre Fortuny. En aquella ocasió la premsa deia: “... la representación corrió a cargo de la Agrupación Artística de Vila-seca... Nuestro primer coliseo registró un lleno completo... Mención aparte merecen el trío formado por Mercedes Marín, José Forasté i el tenor cómico Esteban Graset. Sencillamente magnífica la actuación de la soprano; muy acertada la del tenor y estupenda la del tenor cómico, los cuales con su calidad artística magníficamente secundada por el resto del reparto llevaron a feliz término la representación“.

L’any 1953 es va representar també Los cadetes de la reina obra que fou portada a La Selva del Camp. A partir d’aquella obra, fou “La selvenca” la cobla que acompanyà l’agrupació artística de forma regular. Aquella representació tingué la particularitat de ser a l’aire lliure, ja que es va fer a l’Ermita de Paret Delgada. La peça es va representar també a Tivissa.

El 1954 van presentar La dolorosa i l’any 1955 aquell grup d’entusiastes amants del cant va representar la seva darrera sarsuela, Cançó d’amor i de guerra.

Al Centre Catòlic es van dedicar a partir de llavors a presentar produccions teatrals en les que ell va col·laborar sempre, ja fos com a actor, apuntador, ajudant de direcció... el Centre era la seva segona casa.

El Cor La Unió

L’any 1946 el cor La Unió, que s’havia dissolt a començaments dels anys 30, va reprendre la seva activitat sota la direcció de Josep Devesa. Josep Forasté s’hi integrà fins a la seva dissolució l’any 1960. Els directors de la coral que van succeir el senyor Devesa foren el senyor Tous, el senyor Josep Malapeira i Xatruch i finalment el senyor Josep Casanovas i Marca.

Elenco teatral Bravium

Josep Forasté Llauradó va iniciar la seva col·laboració amb l’Elenco teatral Bravium de Reus l’any 1954. Aquesta agrupació pertanyia al “Teatro de Acción Católica”, entitat germana de la “Joventut Catòlica” de Vila-seca. Josep Forasté va participar en les produccions de l’entitat fins els anys 70.

El seu repertori fou amplíssim i va donar vida a nombrosos personatges.

La producció de l’entitat era molt abundant i s’acostumaven a presentar de tres a quatre sarsueles cada temporada.

Un repàs cronològic ens porta a enumerar Luisa Fernanda, Marina, La tabernera del puerto, Bohemios, Romanza Húngara, Los Gavilanes, El cantar del arriero, La fama del tartanero, Chateau Margaux, Los cadetes del reina, La del soto del parral, La dogaresa, La dolorosa, El rey que rabió, Cançó d’amor i de guerra, La del manojo de rosas, La legió d’honor, La Generala, El huésped del sevillano, Katiusca...

Una col·laboració llarga en el temps en la que Josep va poder mostrar la seva capacitat com a cantant al costat d’uns companys i directors artístics que sempre van valorar la seva qualitat professional i humana.

Francesc Domènech i el mestre Josep Casanovas van ser els responsables de la secció lírica a partir de la temporada 1955-56 i el nombre de representacions es va incrementar considerablement, arribant a ser 28 les que es van presentar la temporada 1958-59.

L’any 1970 es va retre homenatge a tots els que havien actuat i participat en la secció lírica. Es feren fer tres representacions de Los Gavilanes, sarsuela escollida pels socis de l’entitat, públic i crítica en una consulta prèvia.

El 1975 va participar en la darrera representació d’aquesta agrupació, fou la sarsuela Katiuska que es va representar als Festivals de la Plaça del Castell de Reus.

Altres

Josep Forasté va participar també als Festivals de Tarragona els anys 1959 i 1960 amb la companyia de Manuel Gas.

Agrupación Lírica La Salle

Els anys 1976 i 1977 Josep Forasté va cantar amb l’Agrupación Lírica la Salle. Va participar en les representacions de Cançó d’amor i de guerra i Los Gavilanes.

Los Gavilanes, obra amb la que l’any 1945 Josep havia començat la seva tasca com a solista, fou la darrera sarsuela en la que participà. Fou el mes d’abril de 1977. Un any més tard, el 21 d’abril de 1978, un càncer feu callar per sempre la seva magnífica veu.

Text, imatges, àudios i recerca de Pilar Graset Forasté

Maig 2016

Personalitat

Josep Forasté Llauradó fou una persona molt apreciada pels seus convilatans. Destacava per la seva bonhomia, tenia sentit de l’humor i sempre estava disposat a ajudar qui ho necessités.

Va compatibilitzar l’amor per la música amb la feina de pagès i administrador dels comtes de Sicart en unes condicions econòmiques menys favorables que les dels seus avantpassats. Tot i això va mantenir-se al Castell fins la seva mort.

El seu temperament, poc ambiciós, va fer que no es professionalitzés en el món de la música. Va decidir seguir vivint una vida senzilla al costat de la seva mare, la seva família i el seu entorn.

La seva vida personal va girar al voltant de la seva família, l’Alba Ripoll Cabré fou la seva esposa. Es van conèixer a l’entorn del Bravium. Va tenir tres filles, l’Alba, que segueix els seus passos en el món de la música, la Josepa i l’Anna.

Els seus interessos eren diversos. A banda de la música gaudia amb la mecànica i hi aplicava la seva creativitat. Li agradava molt restaurar cotxes antics i incorporar millores als tractors per a fer la sega en millors condicions. Era força perseverant en els seus projectes.

Va ser jutge de pau i s’implicava molt en aquesta tasca.

Quan va morir, la societat civil de Vila-seca va organitzar un homenatge en memòria seva a la Sala Galas de Salou.

L’Ajuntament va donar el seu nom a un carrer del poble: Tenor Josep Forasté, a prop del seu estimat castell.

 

 

 

Àudios

Fragment de La donna è mobile, ària de l'òpera Rigoletto, de Giuseppe Verdi

Fragment de M'appari, ària de l'òpera Martha o la fira de Richmond, de Friedrich von Flotow

Fragment de Paradiso, ària de l'òpera L'africana, de Giacomo Meyerbeer

Fragment d'Una furtiva lacrima, romança de l'òpera L'elisir d'amore, de Gaetano Donizetti

Homenatge pòstum al tenor Josep Forasté a la sala Galas

Recull de premsa

Font: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

 

Representacions

  • 1944 · Obra: Los de Aragón (cor) · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatro Juventud Católica (Vila-seca)
  • 1945 · Obra: Los Gavilanes · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatro Juventud Católica (Vila-seca)
  • 1946 · Obra: Blancanieves · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatro Juventud Católica (Vila-seca)
  • 1947 · Obra: Los Bohemios · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatro Juventud Católica (Vila-seca)
  • 25 i 26/03/1951 · Obra: La Generala · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatro Juventud Católica (Vila-seca)
  • 10/05/1951 · Obra: La Generala · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatre Fortuny (Reus) · Motiu: A benefici de l'Hospital Sant Joan
  • 04/08/1953 · Obra: Los cadetes de la reina · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatro Juventud Católica (Vila-seca)
  • Obra: Los cadetes de la reina · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Ermita Paret Delgada (La Selva del Camp)
  • Obra: Les dues glòries
  • 29/05/1953 · Obra: El huésped del sevillano · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatre Fortuny (Reus) · Motiu: A benefici de l'Hospital Sant Joan
  • 1954 · Obra: La Dolorosa · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatro Juventud Católica (Vila-seca)
  • 1955 · Obra: Cançó d'amor i de guerra · Companyia: Agrupación Artística de Vila-seca · Lloc: Teatre Fortuny (Reus) · Motiu: Ventureta Pons
  • 04/12/1960 · Obra: I Festival Artístico · Companyia: Varis · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Organitzat pel Cor La Unió
  • 14, 21 i 28/12/1954 · Obra: Luisa Fernanda · Companyia: Sección Teatral Bravium A.C. · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 8 i 11/12/1955 · Obra: La joya de Aragón · Companyia: Sección Teatral Bravium A.C. · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 26/02 i 03, 04 i 05/03/1956 · Obra: Los Gavilanes · Companyia: Sección Teatral Bravium A.C. · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 17, 18, 23 i 24/03/1957 · Obra: Marina · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 22/09/1957 · Obra: Marina · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Riudecanyes · Motiu: Festa Major
  • 10/01/1958 · Obra: Marina · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatre Fortuny (Reus) · Motiu: Comissió pro-repartiment de joguines (Centres benèfics de Reus)
  • 16 i 23/02/1958 · Obra: La tabernera del puerto · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 30/11/1958 · Obra: Luisa Fernanda · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Ateneo El Lauro de E.Y.D. (La Selva del Camp) · Motiu: Festa Major
  • Obra: Luisa Fernanda · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 7, 8 i 14/12/1958 · Obra: Bohemios · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 23/01/1959 · Obra: Luisa Fernanda · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatre Fortuny (Reus) · Motiu: Comissió pro-repartiment de joguines (Centres benèfics de Reus)
  • Obra: Luisa Fernanda · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Casal Riudomenc (Riudoms)
  • 02/02/1959 · Obra: Recital · Companyia: Solista · Lloc: Salons "El Círcol" (Reus) · Motiu: Festa de la Creu Roja
  • 19 i 26/04 i 03/05/1959 · Obra: La Generala · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • Obra: La Generala · Lloc: Vila-seca
  • Obra: La Generala · Lloc: La Palma
  • Obra: Cançó d'amor i de guerra · Lloc: Ateneu de Vila-seca
  • Obra: Los Gavilanes · Lloc: La Palma
  • Obra: Los Gavilanes · Lloc: Cornudella
  • 25/08/1959 · Obra: Marina · Companyia: Manuel Gas · Lloc: Camp de Mart (Tarragona) · Motiu: Festivals de Tarragona
  • 1, 8, 14 i 15/11/1959 · Obra: Romanza Húngara · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Inauguració de la temporada lírica
  • 22/01/1960 · Obra: Los Gavilanes · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatre Fortuny (Reus) · Motiu: Comissió pro-repartiment de joguines (Centres benèfics de Reus)
  • 14, 20, 21 i 28/02/1960 · Obra: El cantar del arriero · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: XXV Sarsuela de la secció lírica
  • Obra: La Montería
  • 29/05/1960 · Obra: Vetllada còmico-musical · Companyia: Varis · Lloc: Sarral
  • 13/08/1960 · Obra: Los Gavilanes · Companyia: Manuel Gas · Lloc: Camp de Mart (Tarragona) · Motiu: Festivals de Tarragona
  • 1, 5 i 6/11/1960 · Obra: La fama del tartanero · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Inauguració temporada 1960/1961
  • 27/01/1961 · Obra: El cantar del arriero · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatre Fortuny (Reus)
  • Obra: El cantar del arriero · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: La Selva del Camp
  • Obra: El cantar del arriero · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: La Selva del Camp
  • Obra: Marina
  • 1961 · Obra: La rosa del azafrán
  • 5, 11 i 12/02/1961 · Obra: Chateau Margaux i Los Cadetes de la reina · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 23, 29 i 30/04/1961 · Obra: La del Soto del Parral · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 1, 4 i 5/11/1961 · Obra: La Dogaresa · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Inauguració temporada 1961/1962
  • 8, 9 i 10/12/1961 · Obra: Los Gavilanes · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 26/01/1962 · Obra: La Dogaresa · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatre Fortuny (Reus) · Motiu: Comissió pro-repartiment de joguines (Centres benèfics de Reus)
  • Obra: La Dogaresa · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Riudoms
  • Obra: La Dogaresa · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: La Canonja
  • 18 i 19/03/1962 · Obra: La Dolorosa · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 8, 9, 15 i 16/12/1962 · Obra: El rey que rabió · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Inauguració temporada 1962/1963
  • 23/01/1963 · Obra: La del Soto del Parral · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Comissió pro-repartiment de joguines (Centres benèfics de Reus)
  • 27/01 i 03/02/1963 · Obra: La del Soto del Parral · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 17, 18 i 19/03/1963 · Obra: Cançó d'amor i de guerra · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Cloenda temporada 1962/1963
  • 1, 2 i 3/11/1963 · Obra: Los gavilanes · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Inauguració temporada 1963/1964
  • 8, 14 i 15/12/1963 · Obra: La tabernera del puerto · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 20/01/1964 · Obra: La tabernera del puerto · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Orfeió Canongí (La Canonja)
  • 03/02/1964 · Obra: La tabernera del puerto · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatre Fortuny (Reus) · Motiu: Comissió pro-repartiment de joguines (Centres benèfics de Reus)
  • 15, 18 i 19/03/1964 · Obra: La del manojo de rosas · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 1 i 7/11/1964 · Obra: La legió d'honor · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Inauguració temporada 1964/1965
  • Obra: La parranda
  • 8 i 12/12/1965 · Obra: Luisa Fernanda · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 1966 · Obra: Luisa Fernanda · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • 1966 · Obra: Luisa Fernanda · Lloc: Riudoms
  • Temporada 1966/1967 no es representen sarsueles
  • 1/04/1967 · Companyia: Capella Clàssica del F.A.D. Barcelona · Lloc: Masroig · Motiu: Festa de la Mare de Déu de les Pinyeres
  • Temporada 67/68 · Obra: La del manojo de rosas · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • Obra: Luisa Fernanda · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • Obra: El huésped del sevillano · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus)
  • Obra: El huésped del sevillano · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatre Joventut Catòlica (Vila-seca)
  • 8, 14 i 15/12/1968 · Obra: La Generala · Companyia: Sección Lírica del Elenco Teatral Bravium · Lloc: Teatro Acción Católica (Reus) · Motiu: Inauguració temporada 1968/1969
  • 1969/1970 · Obra: Los Gavilanes
  • 19/04/1970 · Obra: Homenatge secció lírica Bravium
  • 21/09/1972 · Obra: La Dogaresa · Companyia: Asociación La Salle · Lloc: Tarragona
  • 22/06/1975 · Obra: Katiusca · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Festivales Plaza del Castillo (Reus) · Motiu: Festa Major de Reus 1975
  • 7 i 8/12/1975 · Obra: Katiusca · Companyia: Elenco Teatral Bravium · Lloc: Bravium Teatro (Reus)
  • 22/05/1976 · Obra: Cançó d'amor i de guerra · Companyia: Agrupación Lírica La Salle · Lloc: Teatre La Salle (Reus)
  • 26/06/1976 · Obra: Los Gavilanes · Companyia: Agrupación Lírica La Salle · Lloc: Teatre Metropol (Tarragona)
  • 23 i 24/04/1977 · Obra: Los Gavilanes · Companyia: Agrupación Lírica La Salle · Lloc: Teatre La Salle (Reus)

Cartells i programes


"La biblioteca pública ha de ser una institució bàsica en la comunitat pel que fa a la recopilació, preservació i promoció de la cultura local en tota la seva diversitat."